El pròxim 31 de maig a partir de les 6 de la tarda, a l’Estació Enològica de Reus tindrà lloc la presentació del Plim, una beguda de fruites arrelada a la ciutat que fa onze anys es va deixar de comercialitzar. L’empresa Reus Plim SL el recupera amb l’esperit «de sempre», en paraules d’un dels socis fundadors, Gerard Llauradó, però amb un toc més «persistent», suc de llimona ecològic i sense sucre.
Ara, comença un període de subscripció popular per assegurar la continuïtat de l’activitat empresarial que, de moment, només produirà i distribuirà Plim i el seu marxandatge. En aquests moments, ja han elaborat uns 10.000 litres de la beguda sense alcohol que es posarà a la venda a comerços i botigues tant en format llauna com en ampolla de vidre a un preu d’1,80-1,90 euros la unitat.
Amb l’origen en l’any 1928, el Plim és, tal com apunta la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, una beguda amb «ADN reusenc», arrelada tant a la ciutat com a la comarca, que porta per l’eslogan «Fantasia de fruites». En conseqüència, des de l’ajuntament s’hi donarà suport al projecte de KM0. Així doncs, el nou Plim s’afegirà a la gamma de productes que es promocionen des de l’Agència Reus Promoció, i a l’Estació Enològica es podrà consultar un còrner amb informació sobre la beguda, una beguda que es pot barrejar amb vermut per a l’elaboració del masclet.
El propietari de la marca Plim, Matías Olesti, ha assegurat que «la tradició ha fet mantenir la marca» després de la desaparició. Olesti, que ha arribat a un acord amb Reus Plim SL, s’ha mostrat il·lusionat amb la recuperació de la beguda reusenca, i confia que amb la seva represa es tornarà a sentir als bars i restaurants el conegut «A mi, Plim…!».
Com col·laborar en la recuperació de la beguda Plim?
Del 23 d’abril al 31 de maig, s’impulsa la campanya «Volem que tornis, Plim!». Per participar-hi s’ha d’omplir el formulari que hi ha al web www.plim.cat, on es podrà comprar el producte i altres elements promocionals de la marca. Hi haurà a la venda sis packs: una caixa de dotze llaunes, una xapa corona imant i una xapa obridor (25 euros); dues caixes de 24 llaunes, una xapa corona imant, una xapa obridor i dos sotagots (50 euros); quatre caixes de 48 llaunes, una xapa corona imant, una xapa obridor, dos sotagots i dos gots de vidre (100 euros); vuit caixes de 96 llaunes, una xapa corona imant, una xapa obridor, dos sotagots, dos gots de vidre, una làmina il·lustrada (200 euros); i una caixa de fusta amb una xapa corona imant, una xapa obridor, quatre sotagots, quatre gots de vidre, una làmina il·lustrada, un regal sorpresa i una caixa de llauna amb una ampolla de vidre i una llauna de Plim, ambdues numerades i amb certificació d’autenticitat de les primeres 1.000 unitats.
La història del Plim
El Plim va néixer a Reus l’any 1928 de la mà de l’empresa Gili S.A., coneguda popularment com «La Gili». Aquesta fàbrica, fundada el 1858 per Joan Gili i Boloix, es va convertir en una de les més destacades del sector de refrescos a la província de Tarragona. A més de produir gasosa i licors, l’empresa va decidir crear una beguda dolça i refrescant: així va néixer el Plim.
Segons explica la tradició oral, el nom de la beguda va néixer d’una resposta tant espontània com original. Quan l’empresa va començar a fabricar-la, algú va preguntar a un dels comercials quin nom li poden posar? Amb un toc d’enginy i sense dubtar-ho, va dir: «A mi, Plim…!».
El 1995, després de separar-se de La Casera, Gili S.A. va llançar una nova línia de productes amb set sabors diferents: cafè, bitter sense alcohol, tònica, cola, taronja, llimona i aigua carbonatada. Malgrat l’ambició del projecte, la forta competència d’altres marques d’abast mundial va provocar que aquests nous sabors acabessin desapareixent del mercat. Avui dia, aquestes antigues ampolles de vidre s’han convertit en peces de col·leccionisme.
L’any 2000, Facilcar S.L., del grup SEHRS, va adquirir el fons de comerç de «La Gili». No obstant això, Matias Olesti, un dels socis i director general, va decidir lluitar per mantenir viu el Plim. Amb un profund amor pel producte i per Reus, va comprar la marca, comprometent-se a continuar-ne la producció encara que no fos rendible. Aquesta nova etapa va suposar un canvi important: la producció va passar a mans de l’empresa Sanmy, i la distribució va quedar en mans del Grup SEHRS. Tot i l’esforç d’Olesti, la reducció de la inversió en màrqueting i la pèrdua de control sobre tota la cadena de valor van afectar les vendes.
A partir del 2001, el Plim es va convertir en un element essencial de les festes majors de Reus. Naixia el masclet, un combinat de vermut negre de Reus i Plim, que es va instaurar com la beguda oficial de les festes, una tradició que simbolitza l’arrelament d’aquesta beguda a la ciutat.
L’any 2014, una disputa legal entre Matias Olesti i Sanmy va posar fi a la producció del Plim. Sanmy, que fabricava la beguda en nom del propietari de la marca, va deixar de pagar els cànons acordats. Després de mesos de litigi, Sanmy va deixar de produir el Plim i va llançar una beguda molt similar sota una altra marca, amb la qual conviurà a partir del pròxim mes de maig.
La reacció dels reusencs no es va fer esperar. El moviment #SalvemPlim es va estendre per les xarxes socials; però malgrat aquesta mobilització popular, el Plim va desaparèixer del mercat l’any 2014.