Reus necessita una bona empenta per recuperar el pols comercial d’alguns carrers dels barris del centre i també dels més perifèrics. Són zones cosines germanes, però amb algunes diferències significatives. Les botigues del centre donen servei als reusencs i a les reusenques, però també són un imant per l’atracció de visitants. Les més allunyades de la plaça del Mercadal i del Prim són un negoci, però també un element de cohesió i acompanyament pels seus veïns. L’envelliment de la població i la solitud converteixen els comerços en punts de contacte diari per aconseguir un temps d’escalf humà. Aquesta feina, aquest vincle, no la poden fer només els bars. La farmàcia, la papereria, la botiga de queviures, la de fils i vetes eren, i poden tornar a ser, agents de socialització. Els carrers amb comerços oberts donen vida, llum i seguretat.
L’Ajuntament ja fa tres anys que posa el seu granet de sorra per la dinamització econòmica i empresarial a través del programa “Reus Espais Vius”. Va començar el 2022 el regidor Carles Prats i ha continuat el llegat Òscar Subirats. Els dos des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya dins dels respectius governs dels dos últims mandats. El primer amb l’alcalde convergent Carles Pellicer i el segon amb l’alcaldessa socialista Sandra Guaita. L’empenta dels dos regidors republicans ha format aliances amb emprenedors i emprenedores que han fet un pas endavant per obrir nous negocis amb impacte social, ambiental i econòmic a locals que estaven tancats. La subvenció cobreix el 50 % de la inversió del nou negoci, fins a un màxim de 20.000 euros.
La iniciativa va començar als ravals Sant Pere i Robuster, es va estendre al Pallol i a la zona nord, i ara ha arribat al barri de Santa Teresa. Aquest nou capítol del programa Reus Espais Vius ha triat un eslògan carregat d’intensió: Carrers d’ahir, espais d’avui. Passat i present donant-se la mà per projectar cap al futur zones de la ciutat que han anat enfosquint a causa de la revolució tecnològica de l’oferta i la demanda comercial i de serveis i els preus prohibitius dels lloguers dels locals. Al barri de Santa Teresa s’han identificat 133 locals, dels quals 71 estan buits i el programa municipal ja ha aconseguit que 22 d’aquests s’hi adhereixin. És un bon inici. Dubto que a cap propietari li interessi mantenir un espai desocupat que només li genera despeses i cap ingrés.
El programa Reus Espais Vius continuarà avançant si sensibilitza als propietaris per facilitar la implantació de nous negocis amb lloguers raonables. La fórmula és ben senzilla si l’objectiu no és l’especulació salvatge habitual en el sector immobiliari organitzat. Una especulació que provoca unes grans rotacions de negocis als carrers més cèntrics de Reus. Aquest no és el camí. El primer negoci fruit d’aquests pactes entre Ajuntament, emprenedors i propietaris va néixer l’abril de 2022. Una botiga de restauració de mobles al raval de Sant Pere. Potser va ser profètic perquè el que necessita el comerç de Reus són grans dosis de restauració i de recuperació del model de proximitat. Amb tota la modernització que vulgueu, però amb l’essència del contacte directe entre client i comerciant.
El 2022, a banda del programa Reus Espais Vius, també va néixer la Comunalitat Reus Sud orientada al foment de l’economia social, social i el cooperativisme, gràcies a l’impuls de subvencions del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Aquesta comunalitat aplega a Icària Cooperativa, les cooperatives Les Abelles, Llars Familiars, Associació Refugi i al mateix Ajuntament. El seu treball formatiu i informatiu persegueix la sobirania energètica, cultural, residencial, alimentària, econòmica i de cures comunitàries. I la comunalitat El Rusc també ha entrat en escena, convertint Reus en l’única ciutat catalana amb dues iniciatives d’aquestes característiques.
Reus Espais Vius i les Comunalitats Reus Sud i El Rusc es donen la mà per abordar la tasca de no caure en el conformisme ni en el pessimisme. Voler és poder. Ho hem d’aconseguir que ho sigui. I moltes vegades depèn només de la capacitat de buscar aliances privades i públiques que, per sort, s’han produït en les dues iniciatives que comento. Aliances per conservar una forma de vida com la comercial, pròpia de Reus, i també per assegurar una forma de vida a les persones que, per les raons que siguin, tenen més dificultats i veuen el futur negre. Necessitem carrers vius i llums ben oberts.