Eva Muñoz porta vint anys dedicant-se als universos de la cultura. Crítica, redactora, editora, correctora, gestora cultural, guionista de programes a La Xarxa, periodista, col·laboradora del Cultura/s de La Vanguardia i acaba de publicar el seu primer llibre ‘La casa en fuga’ a La Garúa, l’editorial que dirigeix Joan de la Vega i que acaba de complir vint anys d’activitat poètica d’alt nivell.
El llibre, que també conté fotografies de la mateixa Eva i una magnífica portada, obra de Rita Lugli, explica en clau poètica i mantenint l’esperit, l’essència i la mètrica dels haikus una cosa tan prosaica i estressant com una mudança. Tot i que els haikus fa temps que s’han arrelat a la nostra tradició poètica, el cert és que la seva estructura i, sobretot la seva ànima, poden arribar a resultar complexos d’assimilar en una història poètica més abocada a la lírica detallada que no pas a buscar l’epicentre absolut i concentrat dels moments i de les sensacions.
Sigui com sigui, Eva Muñoz aconsegueix la quadratura del cercle, convertint la seva experiència personal a l’hora de canviar de casa en un delicat exercici de subtilitat, transformant el que per a molta gent és un malson, en una delicada exposició de moments, de descobriments, de novetats, de passats, de futurs, de records i d’esperances.
Amb habilitat, sensibilitat i bon pols, dibuixa les instantànies de com una casa es transforma en una llar, de com els objectes sense vida s’omplen de batecs que tenen a veure amb la projecció humana sobre les coses, de com la mirada canvia la composició interna i vital d’allò que es mira. L’Eva marca les pinzellades d’allò que deixa enrere marcant l’esperança de tot allò que està per venir Hace tres años/llegué aquí con la lluvia./Me voy con sol. i també estructura els moments que s’obren, nous, desconeguts i prometedors davant seu. La galeria./En un pozo de luz/sumerjo el brazo. I ens convida a passejar per la nova casa, habitació per habitació, sensació per sensació, per anar compartint els nous horitzons, els petits descobriments que creen i eixamplen els vincles amb una nova realitat.
Sí, canviar de casa és un canvi, una transformació però, en certa manera, quan ho fas també t’endús una part de tot allò que vas viure i que vas sentir a la llar que acabes d’abandonar i potser quasi sense voler-ho aquest pòsit es va barrejant amb les noves aventures i aquest és precisament el nucli de La casa en fuga, donar pinzellades precises, instantànies concretes i construir un univers monumental, ple de ramificacions i de sensacions a base de minúsculs apunts que creixen, que van endavant i enrere i que ens capbussen en un univers de detalls, de pensaments, de percepcions.
I com que encara que no tingueu previst canviar de casa en breu, hi ha ben poca gent que no acumuli com a mínim una mudança a les seves espatlles, aquest llibre no us deixarà indiferents i, a més, resultarà una guia imprescindible per anar fent memòria o previsió de tot el que representa una mudança entesa en clau íntima i poètica.