En l’escena punk dels anys setanta al Regne Unit, dominada sobretot per Sex Pistols i The Clash, el 1976 va aparèixer a Edimburg (Escòcia) un grup esbojarrat i divertit anomenat The Rezillos. Allunyats de l’estètica i del missatge dels dos grups anteriors, The Rezillos van preferir un enfocament més fresc i alegre; era un grup sobretot per al directe. Musicalment, estaven influïts per una gran barreja d’estils, com el rock-and-roll, el beat, el rock de garatge o el glam-rock, i la seva font d’inspiració eren els còmics i les pel·lícules de sèrie B. De fet, van prendre el seu nom d’un bar que apareix al còmic ‘The Shadow’.
Les cançons de The Rezillos estaven basades en el joc permanent de les veus dels seus dos cantants, Fay Fife i Eugene Reynolds (sovint també hi participava Gail Warning). En la primera etapa completaven el grup el guitarrista Luke Warm, el guitarrista rítmic Hi-Fi Harris, el baixista Dr. D.K. Smythe i el bateria Angel Paterson. Després, la composició de la formació aniria patint força canvis.
Van començar versionant grups com The Dave Clark Five o The Sweet. El 1977, van aconseguir un gran èxit amb el senzill «I Can’t Stand My Baby», i després en van arribar més. El 1978 van publicar l’àlbum ‘Can’t Stand The Rezillos’, un treball excepcional amb melodies contagioses i accelerades. Contenia l’èxit «Top of The Pops» i també diverses versions de cançons de la dècada dels seixanta: «Glad All Over», originalment un èxit de Dave Clark Five; «Somebody’s Gonna Get Their Head Kicked In Tonight», originalment de Fleetwood Mac, i «I Like It», una peça de Gerry and the Pacemakers.
Malgrat la bona rebuda d’aquest disc, i a causa de dissensions internes, el grup va acabar separant-se, no sense abans publicar el disc ‘Mission Accomplished… But The Beats Goes On’ (1979), gravat a la sala The Apollo de Glasgow. La ruptura va derivar en el sorgiment de dos nous grups: The Revillos i Shake. Posteriorment, quan Shake va deixar d’existir, Luke Warm es va incorporar a The Human League. El 2001, The Rezillos van reaparèixer i van publicar alguns discos, com ‘Zero’ (2015), i no han parat de fer concerts.
Els platets voladors als quals al·ludeix la cançó triada és un tema ineludible del cinema de ciència-ficció dels anys cinquanta: «Flying Saucer Attack».
Bon cap de setmana.