Tal com va avançar Reusdigital.cat el passat dimarts, Aleida López serà el relleu d’Arnau Martí (Tortosa, 1995) en el grup municipal de la CUP de Reus i acompanyarà Mònica Pàmies, després que Martí oficialitzi la seva renúncia com a regidor de l’ajuntament aquest divendres, al ple. Gairebé dos anys després de la constitució de l’actual plenari, el cupaire fa un pas al costat. Parlem amb ell per conèixer com ha estat la seva experiència com a regidor a l’oposició, quins són els motius de la decisió presa i com veu alguns dels temes als quals la CUP s’ha oposat, com el tancament (provisional) de la residència ICASS o el trasllat de l’estació d’autobusos a Mas Iglesias, o alguns que ha defensat, com la prioritat del dret a l’habitatge per damunt del dret a la propietat privada.
Has estat gairebé dos anys en actiu a la política municipal. Han estat com t’imaginaves?
La veritat és que no, en absolut. Ja pel funcionament intern del mateix ajuntament, l’extrema burocratització que té tot. No m’esperava tanta complexitat dins del sistema de funcionament, que fossin tan complicats tots els processos, com demanar un simple permís d’ocupació de via pública.
I després, a un nivell més polític, la veritat és que sí que em va xocar una cosa que se suposa que tots ja sabem des de fora, que és que hi ha molta aparença, molta actuació de cara a la galeria, però realment és extrem. Es dona el cas de gent d’altres partits que et diuen «aquesta intervenció que has fet està molt bé», i després en públic és absolutament el contrari. Això és xocant.
Ara, amb aquesta experiència viscuda. Quina anàlisi fas del sistema polític actual a Reus?
Jo ho resumiria tot en què és extremadament frustrant. La majoria de polítiques que es fan són de cara a una «ciutat aparador», a una ciutat que busca vendre la marca Reus. I això és molt problemàtic, perquè tot és aparença.
Dur al ple mocions que busquen atacar el problema de l’habitatge o promoure més zones verdes a la ciutat queda en segon pla. Es busquen projectes grandil·loquents i dades enormes com el nombre de visitants a Reus durant la campanya de Nadal. Això no aterra realment a la quotidianitat de la gent.
Has estat regidor a l’oposició en un ajuntament amb un govern de coalició en majoria (PSC, ERC i Ara Reus). Com és fer oposició en una situació així? Amb quina postura us trobeu al davant?
Ha sigut completament tancat amb una manca de transparència flagrant. Als plens sí que et diuen que estan disposats a treballar, a escoltar totes les idees, però és mentida. Sí que han fet algunes comissions com per a la zona de baixes emissions o la regularització dels artistes de carrer, i sí que alguna proposta t’accepten, perquè els tècnics diuen que aquesta proposta és válida, viable i, inclús, favorable, no perquè hi hagi una voluntat política darrere. El tractament que mantenen amb nosaltres és com de partit de segona, però la Mònica Pàmies es defensa molt bé i sap molt bé el que fa.
En aquest mandat des de la CUP heu denunciat una certa «opacitat» des del govern. Amb què us heu trobat exactament?
Per exemple, hi ha molts temes que s’aproven per Junta de Govern local i ja directament no passen ni per les comissions informatives ni es debaten al ple. A més, jo he estat en comissions que han durat deu minuts, i això ho cobrem, i em fa fins i tot, vergonya. És clar, si no hi ha temes en una comissió, què vol dir? O que des de l’ajuntament no s’està fent res o que el govern fa el que li sembla i no informen. Jo dubto que no estigui fent res absolutament. Per tant, la conclusió lògica és que s’ho estan manegant entre ells.
Si em preguntes quin criteri hi ha perquè hi hagi alguns assumptes que passin per comissió informativa i uns altres per Junta de Govern local o pel ple, no t’ho sé dir, però no t’ho saben dir ni ells. I se n’aprofiten d’aquesta àrea grisa per passar-ho per Junta de Govern local, saltar-se a la posició i portar-ho al ple on saben que ho aprovaran perquè tenen majoria absoluta.
Heu estat molt crítics amb la presència al ple de Vox i els recents regidors no adscrits (exmembres del grup municipal de Vox en aquest mandat). Com ho heu gestionat?
Al principi del mandat ens plantejàvem com aplicar el cordó sanitari si ningú més l’està aplicant. Vam optar per defensar una posició obertament crítica i radical. Des de Vox hi ha hagut alguna ocasió que han carregat a nivell personal, fa no massa contra la Mònica, per exemple, qui va donar una resposta magistral. Això no s’hauria de permetre, i col·loca l’administració en una situació molt delicada.
Els àmbits als quals m’he dedicat han sigut habitatge, cultura, llengua… i he carregat molt fortament contra Vox perquè em sembla un partit antidemocràtic i feixista. Per molt que et facis regidor no adscrit, si en algun moment hi has estat, és que estàs d’acord amb els seus preceptes i mantens com a mínim el 90% de la ideologia. Quan ha fet falta els he dit feixistes, ignorants i demagogs a la cara. Juguen a la desinformació i tergiversen les dades, i hi ha molta gent que se’ls creu perquè promouen un discurs buit i fàcil: «El dolent és aquest» o «Això atempta contra les meves llibertats».
I amb Junts per Reus i PP?
Les relacions són prou bones, malgrat estar-hi bastant lluny ideològicament. Tinc al meu costat a la Sílvia Virgili (PP) i no hi ha cap problema, i no ens n’amaguem. O amb la Teresa Pallarès (Junts per Reus) igual. A vegades m’ha fet el comentari: «Això que has dit està molt bé, no estic d’acord amb tu, però està molt bé».
Quins són els motius pels quals deixes la política institucional?
Hi ha una barreja. Hem de tenir en compte dos aspectes. En primer lloc, jo vaig entrar l’any 2023 d’una manera una mica sobtada, m’ho van demanar i vaig dir que sí, però sí que s’havia parlat que potser no acabaríem la legislatura els mateixos per qüestions internes. I en segon lloc, jo estic estudiant una carrera i també tinc una altra feina perquè un regidor a l’oposició -en un grup municipal amb dos membres- potser arriba a un sou brut de 900 euros al mes. I amb tan sols això no puc viure, en absolut, i no puc dedicar-m’hi de ple.
Hi ha una cosa que molta gent no sap i és que la política està feta per a gent que se la pot permetre, i això no hauria de ser així. L’Ajuntament de Reus té el poder de canviar el Reglament Orgànic Municipal i oferir unes condicions laborals dignes als regidors i regidores perquè puguin exercir l’oposició com toca. No tenim ni atur, ni baixa de maternitat, ni mèdica…
Aleida López prendrà el teu relleu.
En una organització com la nostra, que sempre hi ha aquest punt assembleari i de voluntariat, havíem de veure quina gent teníem, quin era el nostre múscul i qui es volia dedicar a la política institucional, que crema moltíssim. Va sortir el nom de l’Aleida i tots vam estar-hi d’acord: és una dona que està preparadíssima i està molt involucrada a nivell social i cultural amb la ciutat, i té un discurs molt contundent i súper ben vestit. Em sembla una substitució a millor, fins i tot, m’atreveria a dir-te.
Però el moviment «de carrer» el mantindràs.
100%. De fet, el fet de ser regidor també m’ha impedit moltes vegades sortir al carrer per una qüestió d’estar ja cansat. Jo això no ho penso deixar perquè vinc d’aquí: del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, de la Forja i del Casal Despertaferro.
És aviat, però creus que en un futur tornarà a estar en aquesta primera línia política?
Jo d’entrada et diria que no. No se sap mai, evidentment, però si vols fer bé la política institucional necessites molt de temps. Això si la vols fer bé, perquè sempre hi ha qui no es llegeix cap document i va a la comissió a cobrar i marxa.
Jo em sento més còmode al carrer, però estar a l’ajuntament, a nivell personal és curiós. És curiós que passis de cambrer a regidor, i en el meu cas, de represaliat a autoritat. Així que si tot surt bé, jo seré professor de català.
Ara, posant el focus en la ciutat, creus que acabarà reobrint la residència ICASS de Reus?
Sincerament, no vull pecar de pessimista, però des del dia 1 ho teníem bastant clar: si es tancava, no es tornaria a obrir. I espero equivocar-me, però el mateix dia que estaven deixant la gent al carrer, esperant la furgoneta en ple sol, ja hi havia tècnics amb la cinta mètrica rondant per l’edifici.
Ens han venut la moto, han deixat la gent de la residència, delicada de salut, desemparada. I això és un mal tràngol del qual ningú se’n vol fer responsable. Es passen la pilota entre institucions: Generalitat – Ajuntament. Ens estem neoliberalitzant encara més.
L’ajuntament cedirà a l’oposició/recollida de signatures per frenar el trasllat de l’estació d’autobusos al parc de Mas Iglesias?
Si la decisió de l’ajuntament depèn de la recollida de signatures, faran cas omís. Ja vam recollir signatures per a l’ICASS i la regidoria de Participació Ciutadana està en bolquers encara. Amb tot, amb el tema del trasllat de l’estació d’autobusos soc una mica més optimista.
Estem d’acord que Reus pot requerir d’una estació d’autobusos que s’adapti més a les necessitats d’una població creixent, però la solució no és traslladar-la a l’actual parc de Mas Iglesias. La gent s’hi ha oposat i em fa l’efecte que el moviment veïnal cada vegada està sent més fort. Nosaltres estem col·laborant a nivell institucional i de carrer. No sé si l’ajuntament s’atrevirà a tirar pel dret aquesta vegada. A banda que no té sentit ser una de les ciutats amb més ciment i menys parcs, i carregar-se un parc per posar una estació d’autobusos davant d’un col·legi.
Les obres a l’antiga Hispània, recentment rebatejat com complex Riera, tira endavant malgrat l’oposició constant que heu mantingut en els darrers anys.
Tira endavant i sense tenir en compte la seguretat dels treballadors. Se suposa que havien d’anar amb mascaretes i ulleres, i que havíen de fer torns rotatius per la contaminació del sòl. Els mateixos promotors estan posant en risc els seus empleats amb el vistiplau de l’ajuntament. No em serveix que ara li fiquin «complex Riera»: canviar la nomenclatura és només una rentada de cara, continua sent el pàrquing de la Hispània.
Que tiri endavant aquest projecte és una mostra més del continuisme del govern actual respecte a l’anterior. Continuen omplint-se la boca amb grans projectes i deixen la gent tirada com, per exemple, amb el tancament de la Illeta. Volem ser una ciutat ecologista i posem carrils bici, però després tenim un sòl contaminat enmig de la ciutat. Ho acabarem pagant. No ara amb el govern de la Guaita, però d’aquí uns anys ja en parlarem.
Com veieu des de la CUP la problemàtica al voltant de l’accés a l’habitatge? Què se’n fa des de les institucions?
Des de les institucions es tracta d’una manera absolutament covarda. Vendran el discurs de que «som un ajuntament amb moltes polítiques socials», però què fem amb els centenars i milers de pisos buits que hi ha? I la resposta és que «hem de respectar la propietat privada». Ja comencem malament si hem de respectar la propietat privada per damunt del dret a l’habitatge. Junts equipara els dos drets, PSC fa el mateix, ERC no es pronuncia i Ara Reus està allà per a figurar i per complir amb el govern. Per a nosaltres va molt abans el dret a tenir un sostre que el dret a la propietat privada de grans o petits tenidors.
Polítiques com la del tanteig i retracte són polítiques institucionals que serveixen a l’administració per a poder anar adquirint més pisos i convertir-los automàticament en habitatges de protecció oficial. Però és qüestió de voluntat política determinar la quantitat de diners que s’hi destinen, i en el cas de l’Ajuntament de Reus és insuficient per revertir la crisi de l’habitatge. La política que s’impulsa des del consistori per paliar el problema de l’habitatge és posar multes i detenir a persones que volen aturar un desnonament injust.
Vam portar al ple una moció per avisar dels pisos turístics. Hem de tenir en compte tant els regulats com els que no ho estan. Com més turisme absorbeixi la nostra costa, més pisos faran falta cap a l’interior.
Cap a quin model turístic evoluciona la societat actual? Es pot/vol capgirar la situació?
Es pot, sí, es vol, no. Es pot estudiar la viabilitat ecològica i econòmica. Per exemple, s’haurien de començar a regular els pisos de temporada, pisos que la gent necessita per viure-hi. El problema del model de turisme que tenim ve acompanyat del model de ciutat que volem. Si volem una ciutat aparador, l’estem convertint en un parc temàtic, tal com ho és Salou, Barcelona, Miami o tantíssimes altres. I ara des de l’ajuntament es busca aquest model: ampliant l’aeroport o fent promoció d’empreses privades a través de Reus Promoció, com és el cas dels vermuts, amb els diners dels contribuents.
Quin model de turisme volem? Un turisme de borratxera, un turisme cultural? Com volem gestionar aquest turisme que arriba? Controlem els pisos turístics? Fixem una taxa turística adequada? El problema és que no hi ha cap tipus de control. Tot és campi qui pugui i tregui més beneficis qui pugui.
Un dels últims temes d’actualitat a la ciutat ha estat la creació d’una plataforma de famílies que denuncien haver-se quedat sense plaça a l’escola pública arran de la nova zonificació escolar.
Aquestes famílies s’han quedat sense escola perquè la zonificació està mal distribuïda, amb una zona D amb una oferta d’escoles insuficient. Distribuir d’una manera 100% equitativa la població i les escoles en una ciutat és molt complicat. Però que sigui difícil no vol dir que no es pugui fer. Que sigui complicat no vol dir que això sigui excusa per haver-ho fet malament. Tot i així, jo sé del cert que la regidoria d’Educació té bona voluntat, però amb la voluntat no es fa res. I les famílies tenen tot el dret a queixar-se.
El que s’hauria de fer és una revisió d’aquesta zonificació. És un procés llarg, és un procés complicat i extremadament burocràtic. Per això estan i per això cobren. Així de clar. Per tant, això s’hauria de revisar perquè no passi el que ha passat ara. Deixar famílies a l’estacada és un modus operandi que fa temps que funciona.