Reus va ser distingida dilluns com a Ciutat de la Ciència i la Innovació, un guardó que només han obtingut d’altres 21 ciutats de tot l’Estat en la convocatòria de 2024 i que és fruit d’un ADN clarament innovador de la ciutat i de la voluntat de l’Ajuntament de Reus de transformar la ciutat per millora la vida de la gent.
Però quins són els projectes innovadors presentats per l’Ajuntament perquè Reus hagi estat designada com a Ciutat de la Ciència i la Innovació?
Són 69, alguns ja estan en marxa i d’altres planificats i responen a reptes molt variats i a un concepte d’innovació ampli i no lligat únicament a la incorporació de tecnologia. En concret els set reptes que la ciutat s’ha marcat són: l’accés a l’habitatge, la ciutat saludable, la captació i retenció de talent, la mobilitat urbana sostenible, la transformació energètica, la transformació del sector primari i la participació ciutadana.
La inversió prevista pel grup Ajuntament de Reus per aquests projectes innovadors pensats per tenir una ciutat més neta, més segura, més inclusiva, més justa, més verda i més competitiva és de gairebé 80 milions d’euros.
A continuació en destaquem alguns.
Accés a l’habitatge
Amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge, especialment dels col·lectius més vulnerables i de disposar d’un parc d’habitatge a preus assequibles, l’Ajuntament de Reus té diverses línies d’actuació recollides al Pla d’Acció Municipal (PAM) i que s’estan treballant. Una d’elles i molt a prop del centre són les obres de construcció del complex d’habitatge social, aparcament públic, i equipament municipal Riera, antigament conegut com a Hispània i que comptarà amb 60 habitatges de preus assequibles i un pàrquing públic soterrat de tres plantes i 340 places. Però n’hi d’altres. Per exemple, fomentar d’altres formes d’accés a l’habitatge com les cooperatives o tinences alternatives com la propietat compartida o la propietat temporal i, en el cas de la gent gran, la creació d’habitatges compartits que ajudin a combatre situacions de soledat no desitjada, promoure l’envelliment actiu i optimitzar els recursos socials.
La ciutat saludable
Els municipis han de crear entorns que promoguin la salut física, mental i socials de la ciutadania. L’Ajuntament de Reus hi està compromès amb aquest repte i està impulsant polítiques des de diferents àrees municipals per abordar els diferents determinats de la salut que van des de l’urbanisme al benestar emocional o la lluita contra el canvi climàtic. En aquest bloc tenen gran protagonisme les actuacions destinades a la renaturalització de carrers, places, interseccions viàries, escoles, camins i d’altres espais per millorar-ne l’habitabilitat dels entorns urbans. Són molts els projectes en curs aquest 2025 en el marc del RENATUReus, el projecte de renaturalització i resiliència de la ciutat finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.
Per citar-ne alguns recentment s’ha adjudicat la construcció de refugis climàtics a les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel. En total s’invertiran més d’1 milió d’euros en adaptar els patis d’aquests quatre centres educatius públics al context climàtic d’augment de temperatures generant zones d’estada confortables a partir de solucions basades en la natura: increment del verd, substitució de paviments durs i impermeables per paviments tous i drenants, integració d’elements d’aigua, generació d’espais d’ombra amb arbres, umbracles i pèrgoles vegetals.
En paral·lel es treballa per actuar a tota la ciutat, transformant els parterres de planta de temporada per espècies resilients, implantant més escocells vius per millorar la capacitat per retenir l’aigua i plantant nou arbrat dins del Pla Reus Respira, que preveu sumar 500 arbres cada any.
També per una ciutat més saludable, l’Ajuntament de Reus ha impjlsat el Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental, un servei pioner en l’àmbit municipal, que vol acompanyar als ciutadans i ciutadanes que ho necessitin, a trobar un recurs que sigui del seu interès per cuidar la salut mental, el benestar emocional i prevenir patologies o malestar.
La captació i retenció de talent
Reus com a segona ciutat de Catalunya amb major proporció d’ocupació al sector tecnològic, s’enfronta al repte de captar i retenir talent en un mercat altament competitiu. Per abordar aquesta necessitat, s’impulsen tres línies estratègiques. La primera és la ormació, centrada en educació digital i certificacions en àrees com programació i ciberseguretat. La segona l’emprenedoria digital, mitjançant incubadores, acceleradors i events d’innovació. Per últim, la col·laboració público-privada, amb aliances entre empreses tecnològiques, la Universitat Rovira i Virgili i altres entitats.
La captació i retenció de talent és un dels reptes que s’ha fixat Reus. A la imatge una jornada sobre tecnologia, tendències i talent.
Reus disposa actualment de l’únic Parc Tecnològic i d’Innovació de la demarcació, que connecta un ecosistema únic on es troben les empreses instal·lades als dos centres d’empreses ubicats al parc, REDESSA Tecno i Cepid, amb un tercer que ja ha entrat en funcionament i que acull a l’empresa tecnològica més gran de la demarcació de Tarragona, T-Systems, amb 500 treballadors, i acaba de publicar el concurs de projectes del que serà el cinquè centre d’empreses municipal, REDESSA InnoReus. L’objectiu però és anar un pas més enllà i que el Tecnoparc evolucioni cap a un districte tecnològic i d’innovació amb espais urbans i entorns de treball on existeixi una barreja d’usos (oficines, habitatge, espais públics i equipaments).
L’Ajuntament també treballa per fomentar la presència de la dona en rols de lideratge del sector tecnològic i per això té previst promoure una acceleradora de talent digital femení que faciliti recursos, capacitat i suport perquè les dones puguin emprendre en aquest àmbit.
La mobilitat urbana sostenible
L’Ajuntament, a través de Reus Mobilitat i Serveis, porta més de 30 anys donant servei als ciutadans de Reus en l’àmbit dels aparcaments municipals, el transport públic urbà i des de fa més d’un any amb el primer sistema públic de bicicleta compartida de la demarcació de Tarragona, amb una visió de ciutat a llarg termini i en alguns cassos amb vocació supramunicipal.
Els reptes en aquest àmbit són diversos i constants. La implantació de la Zona de Baixes Emissions a partir del desembre d’aquest any n’és un i l’Ajuntament treballa en tot un seguit de mesures alternatives.
Entre elles, hi ha l’ampliació del Bus x tu», un servei de transport a demanada, compartit i flexible que permet el desplaçament entre el centre de Reus i les zones de la ciutat amb una baixa demanda. Suposa una nova forma de transport de proximitat més sostenible, que utilitza la tecnología (el servei ha de sol·licitar-se a través de l’App Busxtu) per adaptar-se a les necessitats de les persones usuàries.
L’Ajuntament té prevista la compra de 4 microbusos elèctrics per ampliar l’àmbit del servei. El «Bus x Tu», que fins ara cobria només barris residencials, arribarà també a centres de treball dels polígons industrials. A la zona nord i est, el servei s’ampliarà per donar cobertura als polígons industrials Granja Vila, Dyna i Nirsa, així com al Mas Carpa. Actualment, «Bus x Tu» arriba a El Pinar, passeig Nord, Sant Joan/La Vitxeta, Xalets Quintana i Cementiri. La parada al centre és a l’avinguda de Sant Jordi. A la zona sud i oest, el servei arribarà als polígons industrials Mas de les Ànimes i Agro-Reus, a les urbanitzacions Blancafort i Aigüesverds, així com a la Residència Marinada, l’Institut d’Horticultura i l’Institut Villablanca.
Una altra línia de treball de la candidatura és fomentar l’emprenedoria i la creació d’start-ups en sectors estratègics
En paral·lel, es treballa amb l’ampliació de la xarxa de carrils de bici, que en l’actualitat disposa de més de 65 quilòmetres i un major desplegament de La Ganxeta, que es va posar en marxa el 2024 amb 250 bicicletes i 21 estacions repartides per tota la ciutat i que enguany continuarà creixent. L’objectiu és habilitar entre 4 i 5 estacions noves durant 2025. El passat estiu ja es va ampliar la capacitat de les estacions de Sant Francesc i de l’estació de trens i aviat se’n farà una de nova a tocar del carrer del Roser. Al llarg de 2025, es planteja obrir estacions de la Ganxeta a al polígon AgroReus (carrer de Recasens i Mercadé) per exemple i s’estudia la zona d’Horts de Miró i el barri Immaculada.
La transformació energètica
Un dels desafiaments de les ciutats al segle XXI és l’ús responsable dels recursos naturals. L’Ajuntament de Reus té un ferm compromís amb la lluita contra l’emergència climàtica, amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 i amb la transició energètica, tots ells elements molt presents al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027, que té un dels seus tres eixos destinats a avançar cap a una ciutat més verda i connectada amb la natura, més resilient, més sostenible i més pensada per a les persones. L’objectiu és ser referent al territori i a Catalunya pel compromís mediambiental, la promoció de l’autoconsum, l’energia neta, verda i assequible.
Un exemple en aquesta direcció és Reus Energia, la iniciativa municipal per a subministrar electricitat a l’Ajuntament i als equipaments públics. Reus Energia gestiona les instal·lacions solars fotovoltaiques de les escoles municipals, de l’IMFE Mas Carandell, la Biblioteca Xavier Amorós, el Gaudí Centre, el Mercat Central i el Pavelló Olímpic. A més de generar energia de fonts pròpies amb instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis municipals, l’empresa municipal compra energia procedent de fonts renovables al mercat lliure per tal de subministrar només energia verda a les instal·lacions municipals.
De cara a 2025 està prevista la posada en funcionament de les instal·lacions a Redessa CEPID i l’ampliació de les plantes a les escoles públiques la Vitxeta i Pi del Burgar. També es troba en redacció un nou projecte al cementiri municipal i s’estudia la instal·lació d’un hort solar amb panells sobre terrenys municipals i un projecte d’instal·lació fotovoltaica amb emmagatzematge a través de bateries que es correspondria amb una segona fase del dipòsit de vehicles, on s’ha construït la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, que preveu una producció màxima de 1.398.259 kWh anuals.
Una altra iniciativa és l’Associació Comunitat Energètica del Polígon Agro-Reus (ACEPAR), la iniciativa pública-privada liderada per l’Ajuntament de Reus amb la participació d’empreses privades, per promoure l’ús d’energies renovables, especialment a través de la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les naus industrials del polígon Agro-Reus. Aquesta infraestructura permetrà als negocis del polígon consumir energia generada localment i els excedents seran gestionats i comercialitzats per Reus Energia, la divisió elèctrica municipal. El projecte de la comunitat implica una inversió de 4,4 milions d’euros, amb una subvenció de 2,2 milions d’euros atorgada pel Ministerio de Transición Ecológica i l’IDAE, a través dels Fons Next Generation. La dimensió del projecte el fa pioner i referent a tot Catalunya i a la resta de l’estat. L’ajut concedit a Reus va ser el més elevat de la seva convocatòria, el segon amb major inversió global i el cinquè de tot l’estat.
D’altra banda, destaca també la inversió de més d’1 milió d’euros realitzada per REDESSA per a millorar la sostenibilitat dels seus edificis. Les inversions s’han articulat al voltant de diferents eixos: eficiència energètica i hídrica, reciclatge i reducció del malbaratament. Les actuacions afecten a tots els espais i àmbits d’activitat de l’empresa municipal com són els seus centres d’empreses, especialment Viver i Tecno; la divisió d’Habitatge, amb una actuació específica a Mas Bertran I; i també l’activitat de firaReus Events.
La innovació és clau per oferir millors serveis a la ciutadania. A la foto jornada d’innovació municipal organitzada per l’Ajuntament al gener.
La transformació del sector primari
Reus i el seu entorn destaquen per la seva important tradició agroalimentària, especialment en fruits secs. El famós Reus, París, Londres del segle XIX n’és una prova però la seva vitalitat i el seu pes econòmic és encara destacat al territori. Amb més de 100 empreses, el sector de la nutrició i l’alimentació suma a la demarcació de Tarragona més de 6.000 treballadors i 2.500 milions d’euros de facturació anual. Avui dia, el sector primari té diversos reptes: afrontar el canvi climàtic, millorar l’eficiència hídrica i energètica i la digitalització. Per això des de l’Ajuntament es col·labora amb l’IRTA i l’Eurecat i s’ha impulsat elHub Foodtech & Nutrition estan treballant en diferents projectes per impulsar la sostenibilitat, la innovació, la recerca i el desenvolupament agrícola. El hub treballa per generar dinàmiques entre dos sectors estratègics, el tecnològic i l’alimentari i vol aportar valor afegit perquè Reus i l’entorn sigui un pol d’atracció d’inversions, tecnologia i innovacions en matèria agroalimentària.
En paral·lel també des de l’empresa municipal REDESSA, l’Ajuntament de Reus està potenciant start-ups i projectes emprenedors en l’ambit agroalimentari i de la salut.
Cal destacar també el projecte europeu Soulfood, liderat per la Diputació de Tarragona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus (a través de REDESSA i el Centre Social el Roser), el Clúster TIC Catalunya Sud, la Fundació Espigoladors i altres socis europeu, que busca fórmules basades en la innovació tecnològica per reduir el malbaratament alimentari i que els excedents de les produccions agrícoles puguin arribar a iniciatives socials.
La participació ciutadana
L’Ajuntament de Reus s’ha fixat la participació ciutadana com un repte transversal clau i vol fomentar la corresponsabilitat en la presa de decisions a través de la tecnologia.
Destaquen en aquest àmbit dues app. En primer lloc, una aplicació de seguretat ciutadana, una app ciutadana compartida que permeti a la ciutadania comunicar-se de manera fàcil i immediata amb els cossos de seguretat per demanar ajuda en situacions d’emergència i alhora incentivar la col·laboració cívica de la gent. Es tracta d’un projecte mancomunat amb d’altres municipis del Camp de Tarragona, en concret, Cambrils, El Catllar, La Canonja, Constantí, Mont-roig del Camp i Tarragona que també permetrà una comunicació àgil entre les diferents policies municipals i crear així una xarxa territorial de cooperació. En segon, una app de ciutat per obrir un nou canal d’atenció més àgil a través dels dispositius mòbils. L’app incorporarà la intel·ligència artificial per facilitar-ne tant l’ús per part de la ciutadania com la gestió interna per part de l’Ajuntament. Així, per exemple, a partir de la descripció d’una incidència, l’aplicació podrà requerir informació necessària, i identificar de quina la tipologia és d’acord a la classificació municipal i derivar-la automàticament al servei municipal corresponent.
Tenir una ciutat més saludable i resilient al canvi climàtic són objectius clars de l’Ajuntament. En aquest sentit, moltes de les accions plantejades estan relacionades amb la renaturalització de Reus.