Els barris del Carrilet, Fortuny, Juroca, Montserrat i les parcel·les Casas seran la zona d’actuació que presentarà l’Ajuntament de Reus com a candidatura per esdevenir un dels més de 100 municipis que el Govern de la Generalitat preveu que es beneficiïn del nou pla de Barris, el qual recull factors urbanístics, mediambientals i socioeconòmics. Aquest passat dimarts, l’executiu català es va comprometre a obrir cinc convocatòries (una per any), des del pròxim mes de juliol. Cadascuna serà de 200 MEUR i es calcula que la mobilització final de recursos ascendirà a més d’1.600 MEUR amb les aportacions dels municipis.
Per tal de sumar voluntats, el govern de Reus presentarà la seva candidatura seguint la línia d’actuació que està impulsant actualment i, per tant, la zona sud de la ciutat és l’escollida, una àrea que té una renda neta mitjana per persona inferior a la mitjana de Catalunya (15.000 euros anuals). que situa la seva renda per sota de la mitjana de Catalunya. «El conjunt dels barris de la zona sud compleixen amb els requisits de continuitat linial, urbanística i socioeconòmica que determina la nova llei», explica l’alcaldessa Sandra Guaita, qui defensa que per garantir les «grans» transformacions urbanístiques es necessita «una empenta més», com és el cas de les convocatòries del pla de Barris. La proposta que es defensarà des de Reus contempla intervencions urbanístiques, com la transformació de l’eix Astorga, i d’altres àrees com la formació i ocupació, l’habitatge, la sostenibilitat i la cultura.
Si l’ajuntament aconseguís ser una de les ciutats seleccionades, seria la tercera vegada que Reus es beneficiaria de la Llei de Barris. La primera va ser en la convocatòria de 2004 amb el barri del Carme com a zona d’actuació i la segona, l’any 2009 amb els barris Immaculada i Sol i Vista. Ambdós projectes encara a dia d’avui no s’han completat en la seva totalitat. No obstant això, Guaita apunta que «la transformació és evident, malgrat que es quedessin coses en el tinter».
Reus, com a ciutat de més de 20.000 habitants podrà optar a projectes per valor d’entre 6 MEUR i 25 MEUR. Per finançar-los hi haurà un règim de cofinançament entre Govern i ajuntaments i l’executiu català assumirà, en el cas de ciutats de més de 50.000 habitants, la meitat del cost.
Després d’haver-se aprovat la llei de barris, el Govern ha d’impulsar un decret que s’aprovarà al Consell Executiu durant el juny. Els municipis catalans podran presentar les seves propostes la primera convocatòria entre el setembre i l’octubre. La primera resolució es donarà a conèixer el 15 de desembre per tal que les iniciatives seleccionades es puguin encetar a partir del pròxim 1 de gener. La Comissió Gestora, que compta amb la participació majoritària de la Generalitat i amb representants de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya.