Els titulars, les declaracions, els missatges breus i sobretot la nota curta que no superi els quinze o vint segons del nostre temps, s’ha convertit en el sistema que cada vegada més s’està imposant en la transmissió d’informació. Les nombroses fonts, que caldria dir de comunicació si introduïm també les xarxes socials en aquesta definició, fan que existeixi la percepció, si s’és una mica actiu, que s’està informant, quan realment el que estem rebent són, petits “inputs” que moltes vegades s’estructuren, es dissenyen i s’expandeixen per transmetre un missatge concret. Aquesta habilitat s’ha situat en primer lloc, en la comunicació política, que intenta en les seves manifestacions, donar respostes, com dogmes de fe, que no generin dubtes, que no permetin rèplica.
Aquesta situació que, malauradament s’aplica a tot arreu, ens porta cada vegada que hi ha un fet, una notícia, a haver d’anar més enllà per poder realment saber què s’està fent, que està passant que no sigui sols un titular, fet molt habituat, perquè cada vegada més, els titulars de la tarda, amaguen els que s’han produït al matí. Amb aquesta dinàmica, és com els nostres representants es mouen en la confiança que el compromís del matí, a la tarda, ja estigui superat per un altre.
Quantes vegades s’ha parlat de la llengua, i de la necessitat de la seva defensa. Doncs ara, segons han acordat entre el PSOE i Junts, el pròxim 27 de maig, es presentarà de nou al consell de la UE, perquè sigui aprovat com una llengua més de la Unió. Mentre es llegeix aquest titular, costa trobar la notícia que el TSJC ha dictat una resolució que obliga a una escola del Garraf a haver d’impartir en castellà assignatures “principals” deixant de banda quines no són principals pels nostres infants. El fet és que un pare obligarà a dos grups escolars (té dos fills), a fer més classes en castellà. D’això es deu dir equilibri i igualtat? Clar que també TEDH es notícia, pot ser no titular, ha desestimat les causes presentades per Òmnium i Plataforma per la llengua en contra de l’aplicació del 25% en castellà, afegint-se als criteris del TSJC.
Aquesta no ha estat l’única intervenció del tribunal europeu, darrerament les resolucions rebutgen també les causes presentades pel president Torra i Josep Costa, amb relació als atacs d’espionatge de Pegasus que varen rebre, fan pensar que darrere aquest titular, poc explicat, hi ha quelcom més que caldria tenir en compte. Es tracta després del desgavell que amb el temps hem pogut saber, de la manca de plans alternatius en convocar l’1-O, sorgeix una pregunta, o caldria que fos així.
Novemant, els independentistes han actuat d’una manera ingènua?, quan han posat quasi tots els esforços en les resolucions del TEDH, sense tenir en compte que podrien, com està passant ara, rebre, una darrere l’altra, sentències i posicionaments negatius. No s’ha actuat amb candidesa? Clar que això no és titular.
El president Illa s’ha compromès, preocupat com ha manifestat, per l’apagada del 25 d’abril, a fer dues coses, la primera (titular), “defensar i garantir l’autonomia energètica de Catalunya”. Com ho farà?, això ja és una altra qüestió que no entra als titulars, però la segona mesura, ha estat més concreta, vol construir un nou edifici per coordinar millor les emergències. Pot ser amb un nou edifici es podrà atendre millor les trucades?, si ja ha dit, que “Catalunya ha respost amb els seus propis recursos de forma satisfactòria”, que pot millorar aquesta anunciada construcció? Tot i que la raó del nou edifici, no és titular, resulta que amb el seu compromís signat d’incorporar les organitzacions de tot l’estat a estructura catalana, pot ser que no hi caben a l’edifici de Reus. Qui sap si aprofitarà algun dels 666 terrenys, que li han ofert 226 municipis, per fer 21.289 pisos, tot i que hi han 13.475 d’aquests habitatges, donada la situació legal i administrativa dels terrenys, caldrà esperar anys per fer-ho possible, clar que això tampoc és titular.
A vegades, sembla que als polítics els hi costa trobar titulars, i aprofiten qualsevol ocasió per poder intentar destacar, amb alguna frase enginyosa, o una actuació que sigui diferent. Aquesta és l’actitud que cada vegada més utilitza el representant d’ERC al Congrés Gabriel Rufián, donat que la política catalana s’ha traslladat a Madrid, i amb el suport permanent al PSOE, fet que controlar prou bé Pedro Sánchez, poc marge li dona per lluir les seves intervencions. Ha volgut aprofitar el dia que varen convocar al president Mas a la comissió del Congrés que investiga l’operació Catalunya, per parlar dels 32 atacs que va rebre de Pegasus, ja que el Sr. Rufián, va creure que el millor per poder intentar aclarir els fets, era atacar-ho més que preguntar, amb qüestions que res tenien a veure amb la comissió, però sí en intentar destacar i desgastar al contrari, entenent, potser, que posant en evidència a Mas, podria incidir en fer-ho a la vegada a Junts, clar que aquesta vegada la resposta del president Mas “No et donaré cap titular”, ja ho diu tot.
Mentre al parlament català, una vegada més un desgavell, aquesta vegada, amb l’aprovació de la pròrroga per aplicar la taxa turística, que ha resultat de la manca de suport que té el govern. S’ha trobat que el tripartit a l’ombra, ERC i Comuns que li donen suport, volien els dos un titular, clar que no era el mateix pels ambdós partits, el resultat ha estat que no s’ha aprovat l’endarreriment i, per tant, ha entrat en vigor, clar que, evitant el titular, la consellera d’Economia i Finances Alícia Romero, va dir al sector, fent a la vegada de govern i oposició, que no l’apliquessis, que aviat farien canvis al decret, fet que ha provocat una situació digna de Kafka, una consellera del govern, demana que no apliquin els ciutadans, una norma legal, tot això amb poc titulars, no fos que ens veies com és de feble el govern.
Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.