L’historiador reusenc Joan Navais va ser l’encarregat aquest dimarts de continuar amb el cicle «Conseqüències de la Guerra Civil». La sala d’actes de la Fundació Privada Reddis va acollir la conferència «Els deportats reusencs als camps nazis».
Durant l’acte, Navais va presentar el resultat de més de quatre anys d’investigació rigorosa, que ha permès documentar la història de 36 reusencs deportats als camps de concentració nazis, especialment a Mauthausen, però també a d’altres com Gusen i Flossenbürg. Molts d’aquests homes —obrers, militars, activistes o simplement defensors de la llibertat— van ser detinguts per les seves idees republicanes i antifeixistes, i condemnats a una mort lenta i silenciosa a l’exili
Navais va remarcar: «Més que un exercici de memòria històrica, aquestes conferències són un exercici de pedagogia antifeixista», i va afegir: «Cal recordar que el nazisme no fou la dèria d’un sol home, sinó un projecte ben planificat, amb la col·laboració activa de gran part de la societat i de les empreses alemanyes. D’aquí la importància de denunciar les idees feixistes amb fermesa i continuïtat, sobretot, tenint en compte l’augment de la normalització de les idees feixistes a la societat actual.» En aquest sentit, va les iniciatives de l’Ajuntament, com la col·locació de llambordes Stolpersteine a Reus, així com les conferències que promou la Fundació.
En aquest context, l’historiador va recordar la magnitud de la tragèdia, amb 6 milions de jueus assassinats, 8,5 milions de civils i presoners soviètics, 1.800.000 civils polonesos, 250.000 gitanos, 250.000 persones amb discapacitats físiques i intel·lectuals, entre 5.000 i 15.000 homosexuals i desenes de milers d’opositors polítics i resistents antifeixistes. I ha aprofitat per a recomanar dues obres de referència per aprofundir en la matèria: La mecànica del exterminio, de Xabier Irujo; i El Holocausto, de Dan Stone.