Fa un temps vam dedicar un article a la Granja Artiga i a l’important sector avícola que va fer de Reus el principal centre productor de l’Estat en aquest àmbit. Avui us portem la història d’un altre sector agrari, molt més desconegut per les generacions actuals, però que durant el post-franquisme va tenir un paper destacat a la nostra ciutat: les vaqueries de Reus.
Per aprofundir en aquest món, hem parlat amb Àngel Felipe Lucas Hernández, un dels pocs membres vius de la nissaga dels Lucas, que, juntament amb la família Serret, van dominar el sector lleter a Reus.
Un passat vaquer a la ciutat
Reus va arribar a comptar amb 37 vaqueries, cinc de les quals pertanyien a la família Lucas. Les més importants estaven situades on avui es troba el Garatge Olímpic, propietat de Joaquín Lucas, i al carrer Batan, molt a prop del desaparegut Cine Reus Palace. En aquest mateix carrer hi havia fins a tres vaqueries de diferents famílies. La vaqueria d’Àngel Lucas es trobava al camí del Roquís, mentre que la d’Andrés Lucas estava en ple centre, entre el carrer del Vidre i el carrer de Donotea.
La família Serret, una altra protagonista del sector, té una relació molt directa amb la nostra font. El seu tiet-avi, Miquel Llibre Serret, va ser pioner de la nissaga a Reus des del 1931, primer amb una quadra al camí de l’Aleixar i després al camí del Roquís, a prop del camp de futbol municipal. Els Serret procedien de la Noguera, mentre que els Lucas van arribar de Múrcia just després de la Guerra Civil.
Els Serret van ampliar la seva presència amb quatre germans instal·lats entre la carretera de Constantí i la de Montblanc, on avui hi ha una gran zona d’aparcament que aprofita l’espai de l’antic camp de futbol i de la vaqueria. Van assumir la vaqueria dels Torroja, que van posar al dia i on cadascun dels germans tenia les seves pròpies vaques i clients.
Una prosperitat que va deixar empremta
Els Serret i els Lucas van prosperar en el negoci lleter i van oferir una bona educació als seus fills. Pere Serret Estalella, per exemple, es va convertir en un dels cirurgians plàstics més reconeguts del país. Ramon Serret Llibre, fill de Joan, va destacar també com a futbolista professional abans de continuar amb el negoci familiar.
Altres vaqueries destacades van ser la dels Abelló, ubicada on avui hi ha el Mas Abelló. Aquesta família també va tenir un paper polític a la ciutat, amb Josep Abelló com a alcalde de Reus. La família Serret també va tenir representació política, incloent figures com la consellera Meritxell Serret.
Altres noms recordats per Àngel Lucas són la vaqueria de «l’italià», prop del Mas Tallapedra, i la de Ramón Valls, actual pastisseria Caelles. Els Sisniega, vinguts de Santander, van combinar el negoci de la llet amb la compra i venda de vaques, un negoci que connectava Reus amb Cantàbria.
De la munyida a la comercialització
Les vaqueries no només munyien vaques. Els Lucas van veure oportunitats de negoci més enllà i van establir quatre lleteries al camí de Valls. A més de la llet, venien carn de vedell i van establir un acord amb els Cochs dels fruits secs per aprofitar la pell d’ametlla com a aliment per les vaques, un exemple d’economia circular.
La llet es repartia majoritàriament a domicili. Àngel Lucas recorda haver-se llevat molt d’hora per començar a repartir-la pels bars i hotels, especialment al voltant del Mercat Central. A la tarda, el repartiment era a cases particulars, feina que feien dones i joves, i on sovint tenien accés fins a la cuina per deixar la llet i recollir els pagaments.
Una comunitat solidària i alguna picardia
Entre els vaquers hi havia una bona harmonia i sovint s’intercanviaven llet per garantir l’abastament als clients. Tot i això, també hi havia certa picardia, especialment durant festes com Setmana Santa, quan la demanda de llet augmentava i es solia afegir una mica d’aigua a la llet. Àngel Lucas recorda que l’avi Miquel responia amb ironia a una queixa per l’aigua: “per ser bons cristians hem d’estar batejats”.