Fa unes setmanes parlava de Carlos Cano (Granada, 1946-2000) com a autor sensibilitzat amb els immigrants andalusos. Va ser una referència breu, de manera que avui vull recuperar-lo i recomanar-vos una de les seves cançons més populars, «María la portuguesa», que el granadí va dedicar a Amália Rodrigues.
El 1986, Cano va escriure aquesta cançó de cobla, pasdoble i fado després de tenir coneixement d’un fet tràgic ocorregut un any abans, la vigília del dia de Reis, a Portugal. La cançó, doncs, explica una història real. El pescador Juan Flores va ser sorprès per la guàrdia costanera lusitana travessant el riu Guadiana entre la localitat portuguesa de Castro Marim i l’espanyola d’Ayamonte. Transportava quatre caixes d’escamarlans de contraban per vendre-les a Huelva i treure’s, així, uns diners per comprar regals per a les seves dues filles per a aquella nit especial. Un agent li va disparar mortalment. Van traslladar el seu cos a un dipòsit de cadàvers, però la família era a Ayamonte i no hi va poder anar fins a l’endemà.
Aquella nit, una dona misteriosa va romandre al costat del cos, sense separar-se’n. Ningú no sabia qui era ni per què era allí. Va dir que es deia María. Quan, pocs dies després, van repatriar el cos de Flores, els familiars van impedir a María pujar al vaixell. No obstant això, quan el transbordador va arribar al poble, ella era a l’altra banda esperant-lo.
El 2016, el periodista David López Frías va investigar aquesta història. Va voler saber més d’aquella dona misteriosa i ho va aconseguir: va esbrinar que la tal María es deia Aurora, que era espanyola ―no pas portuguesa―, que havia estat prostituta, que quan va deixar d’exercir s’havia dedicat al contraban i que el 2011 havia mort en una residència geriàtrica als 87 anys.
Mai no es va aclarir del tot quina relació havia mantingut aquella dona, de més de 60 anys, amb el pescador Juan Flores, que només en tenia 35 i estava casat. El safareig popular es va encarregar d’alimentar una història que va suscitar molts rumors a la premsa.
María la portuguesa, o Aurora Murta Gonzaga ―aquest era el seu veritable nom―, va viure una vida intensa, amb episodis novel·lescos. Va ser amant del primer torero de raça negra de la història, el moçambiquès Ricardo Chibanga, i el 1959 va arribar a estar convidada per la mateixa reina d’Anglaterra a una festa de Nadal al palau de Buckingham. Va declinar la invitació dient que «són moltes hores en vaixell per una festa».
L’any 2024, aquesta història va arribar al cinema gràcies al documental que, amb el mateix nom de la cançó, va rodar un equip dirigit per Eduardo Montero.
Carlos Cano sempre és benvingut!