L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha tret pit aquesta tarda de la tasca feta per part del govern municipal en els darrers mesos, tot aprofitant els dos anys de mandat que porta al capdavant. Guaita ha defensat que l’escolta «activa» que repeteixen constantment des de l’executiu no és tan sols «un lema», sinó que es tradueix en «accions constants», les quals fan que Reus sigui, gràcies a la col·laboració público-privada, una ciutat que «es mou i es reinventa» amb un present i un futur «espectaculars» i que pensa «en gran», en clau d’àrea metreopolitana també. «Reus no espera el futur, sinó que el construeix entre tots i totes», ha indicat.
La batllessa ha començat la seva ponència abordant la problemàtica de l’habitatge. «És un gran repte: hi ha una mancança», ha apuntat. Guaita ha explicat que l’ajuntament ha iniciat ja la compra d’habitatge de segona mà per la via del tanteig i retracte, per convertir-lo en públic, continua treballant per la projecció de pisos d’habitatges de protecció oficial tant a la zona de Mas Iglesias com al futur complex La Riera, o amb l’entrega a la Generalitat, de moment, de quatre solars on construir 300 pisos més. També estan treballant per a la construcció de pisos amb serveis per a gent gran i en la rehabilitació d’habitatges, com ara al barri Fortuny, on nou blocs de pisos van entrar dins d’un programa per a la rehabilitació energètica i millora de l’accessibilitat.
Transformació urbanística a «tots els punts de la ciutat»
Al sud, amb el projecte de remodelació de la zona del Carrilet, que inclou equipaments com la nova estació d’autobusos i el nou Mercat del Carrilet, i la presentació de la candidatura el pròxim mes de juny al Pla de Barris de la Generalitat de la proposta de vertebració dels barris del Carrilet, Fortuny, Juroca, Montserrat i les parcel·les Casas, que connectaran amb l’estació intermodal a Vila-seca; al nord, amb el futur soterrament de les torres del Pinar i la signatura del protocol, que està «a punt» per a la cessió per part d’Adif de la platja de vies que hi ha a tocar de l’estació de tren per adaptar-la i guanyar una nova zona verda i un espai per a equipaments; al centre, amb la transformació definitiva del barri del Carme, a través de la construcció d’habitatge de protecció oficial a l’actual zona d’aparcament regulat, un nou pàrquing subterrani i el desdoblament del CAP Sant Pere; a l’est, amb l’evolució del Tecnoparc cap a un districte tecnològic; i finalment, a l’oest, per exemple, amb la remodelació del carrer de Doctor Ferran o noves zones verdes.
Guaita ha volgut destacar les 2.000 actuacions fetes a la via pública, espais verds, equipaments esportius i escoles, emmarcades dins del pla Barri a barri, l’augment del nombre de personal a la brigada d’actuació ràpida municipal, els passos endavant en la nova escola bressol municipal L’Ametller, la lluita contra la segregació amb la nova zonificació escolar, la voluntat d’escoltar als nens i nenes a través del Consell d’Infants, i enguany per primera vegada, amb el primer Consell d’Instituts de Reus, als joves de la ciutat.
També ha explicat que es posaran punts d’atenció i informació a la xarxa de centres cívics i una aplicació ciutadana per agilitzar i millorar la interacció entre ciutadà/ana i l’administració local. Entre altres, ha posat en valor els projectes «Reus Cohort», sobre salut, «Oxigen», per tractar el malestar emocional, «Nexes», d’atenció sobre la sexualitat als joves, i «Prototips», el qual ja ha posat en marxa un hort urbà gestionat per adolescents i preveu l’impuls d’un festival on mostrar el talent jove.
A més, Guaita ha assegurat que a Reus la gent gran és «hiperactiva» i no volen només que se’ls «cuidi» sinó que volen «ser-hi». Així doncs, des del govern municipal volen que la ciutat esdevingui «Ciutat Amiga de la Gent Gran» i impulsen iniciatives com el «Teixim xarxa comarcal +60» amb altres municipis.
Quant a la seguretat ciutadana, ha parlat de la dotació de més agents al cos de la Guàrdia Urbana, la introducció de noves tecnologies com amb les càmeres de gravació personals, el pla de videovigilància a la via pública o la futura aplicació de seguretat ciutadana amb mirada metropolitana, la qual permetrà un treball en xarxa entre cossos de seguretat dels diversos municipis participants.
Pel que fa a l’àmbit de la cultura, i amb la voluntat que aquesta es «democratitzi», l’alcaldessa ha destacat les actuals obres del Museu d’Art i Història de la plaça de la Llibertat, el qual viurà una renovació museística i museològica, la futura actualització del Gaudí Centre, per esevenir més dinàmic i interactiu, i la rehabilitació del Centre Catòlic com a nou punt que aplegui disciplines artístiques. No ha volgut oblidar fer esment d’esdeveniments consolidats que marquen el calendari reusenc com el Trapezi, el Memorimage o el festival COS i d’altres més recents com el Reus Music Festival, la Festa Modernista o les Roses de Reus.
Motor econòmic: àmbit tecnològic, sector agroalimentari, comerç i enginyeria
Guaita ha recordat que Reus és la segona ciutat catalana en contractació TIC per darrere de Barcelona i ja és «Ciutat de Ciència i Innovació», i forma part de la Red Innpulso, i en aquesta línia, ha posat l’èmfasi en la tasca de REDESSA i els seus centres d’empreses, i en les diverses col·laboracions com la que es manté amb el Clúster TIC Catalunya Sud. I lligat a REDESSA, però centrat en el sector agroalimentari, ha remarcat el paper clau del Hub Foodtech & Nutrition, com a espai on crear sinergies juntament amb el sector tecnològic i de la innovació.
Continuant amb la mirada posada en la ciutat com a motor de creixement econòmic, l’alcaldessa ha fet esment del nou clúster d’enginyeries que ha decidit instal·lar-s’hi i el sector comercial, tan arrelat a Reus, el qual li «dona vida».
Ciutat verda i sostenible
Sandra Guaita ha seguit la seva conferència posant l’accent en l’aposta per una ciutat verda i sostenible, quan ha informat de la implantació gradual de la futura Zona de Baixes Emissions, moment en què un grup de persones assistents a l’acte han impulsat una queixa silenciosa, amb pancartes, per mostrar el seu descontentament amb la mesura de restricció de la mobilitat.
També ha fet una pinzellada del projecte «Reus Respira», que té com a objectiu plantar 5.000 arbres en deu anys, el RENATUReus, que compta amb ajuts Next Generation i preveu actuacions com la creació de refugis climàtics a quatre escoles de la ciutat (General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel), la bassa renaturalitzada a Aigüesverds, la captació d’aigua KM0 amb nous pous, i la futura regeneració d’aigua de l’EDAR de Reus o l’impuls d’una nova comunitat energètica de consum compartit Mas Carandell. Pel que fa a la mobilitat, ha destacat principalment la implantació del servei públic de bicicleta compartida, la Ganxeta, amb la vista posada en nous punts d’estacionament, i l’ampliació de les àrees on arriba el servei de bus a demanda, Bus x tu.