Reus és una ciutat que marxa imparable cap a un futur espectacular. Aquesta seria la principal conclusió de la conferència que l’alcaldessa, Sandra Guaita, va fer dilluns als jardins del Mas Miarnau, en el que va ser un acte d’heroïcitat del públic per suportar el sol de tarda que collava de valent durant una hora. Dic conferència, però ben bé podria haver dit Meeting o performance, o alguna altra cosa. Aquestes conferències, creades al seu dia pel Col·legi de Periodistes per atorgar als alcaldes una oportunitat per explicar-se i que van derivar cap a un acte de màrqueting polític que va fer que els periodistes se n’apartessin, són això, una eina de comunicació política creada amb la voluntat de centrar discurs i difondre argumentari en favor de la tasca de govern. Aquest és un fenomen creixent nascut dels experts en comunicació política que defensen la relació directa polític-ciutadà, sense intermediaris, i als quals ja els està bé viure en un sistema de mitjans de proximitat debilitat. El futur ja ens dirà què hi perdrem (i què hi perdran) amb tot plegat.
En qualsevol cas, la conferència de l’alcaldessa de Reus ha aportat alguns elements interessants i ha mostrat un cert tarannà. L’opció triada per Guaita va ser la de servir una mena de catàleg de realitzacions i projectes que, tots junts i explicats en una hora, projecten una imatge molt potent de la ciutat. De la llarga llista de coses que es poden comentar (podeu llegir la crònica de l’acte de Raúl Rodríguez), em permeto destacar alguns elements, alguns de tangibles i d’altres que no:
Coalició. Sandra Guaita va ser generosa explicant els projectes que no gestiona la gent del seu partit, el PSC, i que, per tant, estan en mans d’ERC o d’Ara Reus. Qui va assistir a l’acte o, com el meu cas, l’ha recuperat en vídeo, no es creu la crítica de la portaveu de Junts, Teresa Pallarès, quan deia que el que hi ha a l’Ajuntament són «tres governs en un». I tampoc es creu que, com diu Pallarès, no hi hagi planificació, perquè una llista tan llarga de realitzacions o està planificada o serà un fracàs. És evident que cadascú tira per la seva banda, però Guaita parla de La Ganxeta com si fos seva, o de Reus Energia com si l’hagués creat ella, quan han estat àrees governades per ERC i Ara Reus les que les han tirat endavant. Imatge d’unitat, doncs, que és benvinguda en un ambient polític en altres àmbits en què la crispació ho embruta tot.
Populisme il·lustrat. En diverses ocasions de la conferència va utilitzar l’expressió «procés d’escolta activa», remarcant diferents projectes nascuts de processos de participació. És perillós fer això quan el públic se sent fàcilment al·ludit perquè a la immensa majoria de la gent no li han preguntat mai res. Les expressions «sabem les coses que us preocupen», el fet de venir a dir que «fem allò que ens demaneu que fem» no deixa de ser una manera de parlar d’un cert to populista, il·lustrat si voleu, que és un altre signe dels temps que corren en la política, i de marcar una certa distància entre l’administració i l’administrat, entre els qui estan a dalt i els qui estan a baix, l'»ells» i «nosaltres», poc compatible en un sistema democràtic com cal.
El sud. Deixant a banda consideracions intangibles que potser només ha vist un servidor i que segur que poden ser fàcilment element de rèplica, del contingut de la conferència em quedo en l’aposta que el govern fa per la zona sud de la ciutat, del Carrilet en avall (barris Fortuny, parcel·les Casas, i barris Juroca i Montserrat) que, tenint en compte els recursos que el Govern de la Generalitat hi pot abocar amb la nova Llei de Barris, pot servir per bastir un projecte ambiciós i que pot contribuir al reequilibri territorial de la ciutat. Guaita va descriure projectes als quatre punts cardinals de la ciutat, però la concentració d’idees en aquesta zona fa pensar que les prioritats estan clares.
Habitatge. S’acostuma a fer molta demagògia amb el problema d’accés a l’habitatge, però l’exercici que va fer l’alcaldessa d’ajuntar totes les xifres permet pensar que, ara sí, s’ha posat fil a l’agulla.132 habitatges públics en construcció, més 60 a l’antiga Hispània, més solars a disposició de la Generalitat perquè pugui construir 300 pisos (de moment), més l’inici d’una política de compra d’habitatges de segona mà… M’ha recordat quan el govern de Josep Abelló, als anys noranta, rebia crítiques ferotges per la manca d’aparcament i la resposta va ser la construcció dels pàrquings municipals que fa que els visitants no pateixin gens per aparcar a Reus a preus raonables trenta anys després. Si aquest ritme segueix, i el sector privat també s’hi posa, potser sí que podrem parlar d’un mercat de l’habitatge normalitzat a la ciutat.
Economia. Reus és la segona ciutat de Catalunya en contractació de professionals tecnològics, després de Barcelona. La dada no és nova, però l’alcaldessa la va voler destacar. Alguna cosa s’ha fet bé els últims anys pel que fa a l’atracció d’empreses tecnològiques. I si és així, doncs que es digui i que la ciutat en pugui treure pit.
Absències. És clar que va haver-hi també alguna absència. Em va cridar l’atenció, en el capítol de l’aigua, que s’obviés qualsevol referència al Priorat i als pantans de Siurana i Riudecanyes, tot i apuntar els projectes que aporten solucions al problema, que és un conflicte territorial que a Reus fa la sensació que faci peresa abordar. Per a molts també va sobtar que no hi hagués cap referència al fenomen migratori, que es troba al centre del debat polític ciutadà, també a Reus. O les molèsties per les obres en algunes zones, com el carrer Ample…
Tarannà. Sandra Guaita té fama, merescuda o no, de ser molt del seu partit. De fer-li molt de cas, de ser disciplinada. Però és curiós com l’únic aplaudiment espontani que va arrencar del públic assistent va ser a l’inici, quan va mostrar agraïment a tots els regidors, als grups de l’oposició i als anteriors governs (que no eren del PSC), perquè la ciutat es construeix entre tots. Aquesta mostra de fair-play va ser agraïda pels assistents, probablement esgotats del frontisme polític d’aquest país. Va ser molt elegant també ignorant els presents a l’acte que protestaven, amb discreció, pel projecte de Zona de Baixes Emissions, però sense defugir explicar el que es vol fer, imposat per la Unió Europea. També hi va haver queixes quan es van crear les illes de vianants al centre i ara ningú les vol treure.
En definitiva, un exercici interessant, que permet veure una fotografia de la ciutat des de l’òptica del govern municipal a mig mandat, encara que s’hagi volgut vendre la ciutat com un paradís. Han passat dos anys des de que Sandra Guaita va guanyar les eleccions municipals, i en falten dos perquè se sotmeti de nou al veredicte de les urnes. I dos anys, en política, no són res.