Aviat farà quinze anys que vaig deixar la política, aquella que en diuen de primera línia. És molt de temps, han passat moltes coses i n’han canviat unes quantes més, algunes per a bé, i d’altres per a mal. En alguns discursos i articles que vaig fer en el darrer tram de la meva vida política més institucional vaig fer referència en diverses ocasions que el segle XXI havia de ser el segle de les dones perquè calia reparar una injustícia històrica, global i cruel amb les dones, i perquè podia ser un símptoma clar que la societat estava evolucionant correctament i es podia imposar una altra manera de fer les coses, en general, i de fer política, en particular.
I sí, és evident que han canviat moltes coses. Però ni són suficients ni han resolt la problemàtica de les injustícies que encara són vigents i presents a la nostra societat. Des de la desigualtat i la discriminació de gènere, passant per la desigualtat social podríem esmentar moltes, massa, situacions que ens fan basarda.
Clara Campoamor, diputada al Congrés a la Segona República, i una de les referents en la defensa dels drets de les dones (inclòs el dret al vot!) ho deia ben clar: “He treballat perquè en aquest país els homes trobin les dones per tot arreu i no només on ells vagin a buscar-les”.
Aquests dies, a casa nostra, l’Empar Pont, reusenca nascuda a la Vall d’Albaida, ha pres possessió com a nova presidenta del Centre de Lectura de Reus, entitat fundada l’any 1859 i que no havia tingut fins al dia d’avui cap dona a la presidència d’aquesta. Segur que farà molta i bona feina, la conec de fa temps i sé com treballa. La seva trajectòria l’avala. Però el cas de l’Empar no és aïllat. Avui a Reus tenim alcaldessa, i de Reus és la presidenta de la Diputació. Però a més, tal com els comentava, el Centre de Lectura té una dona com a presidenta i també una dona com a secretària general. I hi ha més entitats en què el protagonisme femení és cada cop més rellevant. Els Xiquets de Reus, en un món tan masculinitzat com han estat històricament els castells, tenen avui com a cap de colla i com a presidenta, dues dones. El Círcol, una altra entitat històrica, i el Reus Deportiu, entitat referent a nivell nacional del món de l’esport, també tenen una dona com a presidenta. I segur que hi ha més entitats on les dones assumeixen o han assumit les més altes responsabilitats, però m’he permès posar aquests exemples concrets per generalitzar una realitat cada cop més evident. Facin un exercici, posin cares a aquests càrrecs que els esmentava fa quinze anys, o fa vint anys, o fa 30 anys… Ajuntament, Diputació, Centre de Lectura, Xiquets de Reus, Reus Deportiu, El Círcol,… Homes, només homes, llevat d’alguna presidència femenina als Xiquets. I és evident que aquí cal fer tota l’autocrítica que sigui possible. És indispensable per no tornar a cometre errors iguals o similars.
Tanmateix, ara per ara, sembla, que almenys a Reus, la cosa es redreça una mica, i això és bo. Persones, per descomptat, però també polítiques d’igualtat a tots els nivells és la fórmula que permetrà corregir aquests errors històrics.
Genís Roca, un dels savis d’aquest país ho deia no fa gaire en un article: “Moltes de les persones que més podrien oferir al grup no estan disposades a assumir el desgast que comporta participar en l’espai públic. Deixar-se veure i expressar opinió pot sortir car, i és estrany trobar gent disposada a rebre pals d’una manera gratuïta.”
Doncs, per sort, a Reus hi ha dones que ho assumeixen i lideren. Arriba tard, però arriba, i és bo per al nostre futur col·lectiu.
Per cert, ara que comencem a veure on son les dones, potser també podríem preguntar-nos on son avui les persones de menys de 35 anys, pensant, és clar, en llocs de màxima responsabilitat. Una altra injustícia històrica que caldria començar a revisar.
Ernest Benach és expresident del Parlament de Catalunya.