L’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona no es pot construir sense la participació convençuda de la ciutat de Tarragona. És una condició necessària i imprescindible. Després parlarem de colideratges, cocapitalitats i xarxa de ciutats i pobles. I avui dia no queda clar que el seu alcalde, Rubén Viñuales, comparteixi sense fissures la mirada metropolitana i el joc d’articulació d’interessos locals amb els globals.
Fa pocs dies l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, es va plantar en el sainet sobre la futura estació ferroviària prevista a Vila-seca. Guaita va fer costat al consens davant la desbarrada del seu company de partit a Tarragona. L’alcaldessa va dir el que altres veus, també des del sentit comú i el pragmatisme, reclamen. O hi ha unitat d’acció o no anirem enlloc. Les persones com les comunitats viuen un moment a la seva història en el qual cal prendre decisions. I l’alcalde de Tarragona es troba en aquest punt. Mirada curta o mirada llarga? Melic o cervell? Sembla que des d’altes instàncies del PSC i de la Generalitat han donat un toc d’atenció a Viñuales. L’ex-Ciutadans no pot ser un vers lliure sense que la seva actitud tingui conseqüències. L’emprenyament de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, és també un avís.
Sense consens i generositat, poden despertar els fantasmes dels intents frustrats del passat d’anar a una. Els polítics han d’estar a l’altura de les necessitats i reivindicacions dels qui vivim al Camp de Tarragona que fa dècades que som metropolitans. La universitat, l’oci i l’economia ja no tenen fronteres. El que ara ens juguem és controlar administrativament el futur, tenint interlocució sòlida i potent amb Barcelona, Madrid o Brussel·les. Les estratègies limitadores de cara a les eleccions municipals no poden ser una bena als ulls. La història ens jutjarà. Ser un bon alcalde de Tarragona és compatible amb una visió i una acció més ambiciosa. L’esperem, senyor Viñuales.