Tots aquells que hagin passejat pels carrers de Reus en aquestes dates segur que han sentit l’anomenada ‘Marxa del Lleó’. La melodia, alegre i vibrant, convida tothom qui envolta la figura a saltar de manera compassada amb el rei dels animals. Instants com aquest, entre molts d’altres, s’han convertit en indispensables per als reusencs per vertebrar la Festa Major de Sant Pere, portant la celebració directament als carrers.
El Lleó de Reus va néixer durant les festes de Misericòrdia de l’any 2004, fruit de la iniciativa d’uns membres de la Colla Gegantera: Xavi Roca, Josep Rull i Dani Domínguez. El tècnic de Festa Major de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Reus, Marc Navarro, els va comentar l’existència de referències històriques sobre la figura d’un lleó festiu a la ciutat. No s’ho van pensar dues vegades i van encarregar l’escultura a Manel Llauradó, que va construir una peça de 88 kg que necessita dos portadors per desfilar. El debut del Lleó va ser per les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia.
Per tant, aquest 2024, el Lleó de Reus celebra el seu 20è aniversari, consolidant dues dècades de vida com un dels elements més estimats del Seguici Festiu. Des d’aleshores, la figura s’ha convertit en una icona emocional. Segons Ivan Cabrera, vicepresident i un dels portadors, viu cada Sant Pere “amb les emocions del primer dia”. Recorda amb estima moments com la sortida de l’Ajuntament del dia 29 o el ball de lluïment a la plaça del Mercadal: “Són moments que et posen la pell de gallina, ballis o no”, comenta.
Per a Josep Lluís Rius, una de les persones que més vegades ha portat el Lleó, la relació de l’animal amb els infants és clau. “No el veuen com un animal ferotge, sinó com el seu Lleó”, afirma. En aquest sentit, la figura simbolitza força i autoritat, i és habitual veure infants oferint-li el seu estimat xumet, que el Lleó custodia durant tota la festa.
Entre 2004 i 2011 es va viure una primera etapa fundacional de la colla, que va assentar les bases de la seva identitat. Un punt d’inflexió important va arribar l’any 2018 amb la creació del Lleó Petit, que reforça el vincle amb la canalla. Aquesta rèplica és portada per joves d’entre 7 i 12 anys, fa més de dos metres d’alçada i pesa 30 kg. Aquell mateix any també es va renovar el vestuari, actualitzant-lo a l’estètica actual i harmonitzant-lo amb la tonalitat daurada del Lleó, incloent patrons que mimetitzen les cames dels portadors.
La música hi té també un paper essencial. La marxa festiva, creada per ser juganera i participativa, acompanya els característics quatre salts que s’han convertit en senya d’identitat. “Volíem una melodia que convidés a ballar també altres elements com l’Àliga, els Gegants o els Nanos”, explica Cabrera.
De cara al vintè aniversari, la colla preveu moltes oportunitats per compartir la celebració. Una de les més destacades serà la Nit de fer l’Índiu, el dijous 26 de juny al vespre, on el Lleó serà el convidat d’honor junt, com ja és habitual, amb els Gegants Indis i altres entitats festives de la ciutat.
Cabrera assegura que enguany “tenen totes les places de portadors cobertes” i destaca que s’han incorporat dues noves persones. La colla manté una renovació constant de les dotze vestimentes que la componen, i la cerca de nous portadors es fa amb criteris molt específics. Per exemple, la figura té un pes desigual entre davant i darrere, i cal que les parelles de portadors tinguin alçades similars per evitar descompensacions. “Els portadors han de poder carregar el Lleó tant davant com darrere”, precisa.
Amb dues dècades a les espatlles i el respecte guanyat de grans i petits, el Lleó de Reus continua demostrant que la tradició, quan es viu intensament, pot seguir saltant amb força cap al futur.