L’empresari i col·leccionista Joan Artur Roura i Comas ha cedit en contracte de comodat a llarg termini l’obra Ermita de Sant Blai de Joaquim Mir al Museu de Reus. Aquesta peça ja va ser exposada a la ciutat l’any 1999 durant la mostra ‘Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya’ i ara forma part de la nova exposició permanent que s’està preparant al Museu d’Art i Història, que actualment es troba en obres.
L’Ermita de Sant Blai és una obra creada l’any 1907 per l’artista barceloní Joaquim Mir, la tècnica utilitzada és el pastel sobre paper i presenta unes mides de 50×64 cm. Mir és un dels màxims exponents del corrent paisatgista de la pintura catalana de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, influenciat profundament per l’Escola d’Olot i, més específicament, per Joaquim Vayreda a partir de l’estret contacte amb la capital de la Garrotxa, ciutat natal del seu pare.
La relació de Joaquim Mir amb el Baix Camp
Entre 1899 i 1904 va viure a Madrid i es va instal·lar, posteriorment, a Mallorca, època en què va patir una profunda crisi nerviosa que el va portar a ser ingressat a l’Institut Pere Mata de Reus entre 1905 i 1906. Mentre es recuperava, va residir entre les poblacions de l’Aleixar i Maspujols, estada en la qual va descobrir els colors i l’orografia del Camp de Tarragona, i es va sentir captivat pels paisatges del Baix Camp. Aquesta atracció el va fer romandre entre les dues poblacions citades fins al 1913.
Durant aquests vuit anys, Mir va tenir un fort contacte amb la ciutat de Reus, època en què va teixir amistat amb Hortensi Güell, així com amb Lluís Domènech i Montaner, contacte que el va portar a dissenyar el patró que va elaborar per al mosaic de l’escala de la Casa Navàs l’any 1906.
Un any després va pintar l’obra que es presenta en aquesta ocasió, en la qual es mostra l’Ermita de Sant Blai, un dels edificis més identificadors del paisatge arquitectònic de l’Aleixar. En aquesta mateixa època, Mir va participar en la Gran Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, certamen en què va ser premiat amb la seva primera medalla, i es va consagrar com un dels màxims artistes catalans d’aquell moment.