La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que avala la pràctica totalitat de la llei d’amnistia també considera que l’amnistia d’actes terroristes que no vulnerin greument els drets humans no vulnera ni la Constitució ni la legislació europea. A més, també veu legal deixar sense efecte les ordres de detenció si estan emeses per delictes amnistiats. En l’última versió del text de 205 pàgines aprovat per 6 vots a 4, a la qual ha tingut accés l’ACN, el TC assegura que la Constitució no prohibeix explícitament l’amnistia i, per tant, la veu constitucional. A més, assumeix els arguments del govern espanyol en assegurar que la llei és excepcional, té interès general i contribueix a la reconciliació social després del ‘procés’.
La sentència diu que l’esment que la llei fa per amnistiar certs fets considerats terroristes, en concret els que no vulneren greument els drets humans, és constitucional, perquè justament «s’harmonitza la descripció» d’aquests fets a la descripció de terrorisme que en fa la directiva europea sobre la matèria.
Sobre les ordres de detenció, tant estatals com europees, el TC cita jurisprudència europea per assegurar que deixar sense efecte les ordres no vulnera el dret europeu sempre que el delicte estigui amnistiat.
Tanmateix, la sentència sí que estima tres dels punts recorreguts: demanar incloure els qui es van manifestar en contra del ‘procés’, limitar l’àmbit temporal d’aplicació de novembre del 2011 al novembre del 2023 i obligar que el Tribunal de Comptes escolti les acusacions populars abans d’arxivar les seves causes.
En concret el TC modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. «El Tribunal entén que aquesta extensió projecta la mesura cap al futur de manera incompatible amb la naturalesa mateixa de l’amnistia, que s’ha de referir a fets passats», apunten.
La tercera modificació de pes fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes (TdC). La llei d’amnistia estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades, com la Generalitat de Catalunya. Els magistrats afegeixen a aquest grup també les acusacions populars personades perquè hi donin el seu parer.
«El silenci no pot interpretar-se com una prohibició»
En canvi es rebutja la tesi segons la qual la Constitució prohibeix l’amnistia com a institució jurídica pel sol fet de no contenir una «habilitació expressa» a aprovar-ne. «El silenci constitucional no pot interpretar-se com una prohibició d’aquesta institució. Tot allò que no està constitucionalment vetat queda, en principi, dins de l’àmbit de decisió del legislador, sense que sigui exigible una habilitació constitucional expressa a les Corts Generals que, en virtut del principi democràtic, ocupen una posició central en l’ordenament jurídic», apunta el TC.
El tribunal admet que fins ara només havia estudiat una possible amnistia en processos transicionals, com les del 1976 i 1977. En aquest sentit, diu que una amnistia ha de tenir un caràcter excepcional i només pot ser justificada per ra