Manuel Rivera, amb tres «p», periodista, polític i poeta i segurament no en aquest ordre, ha aconseguit una carrera professional oberta, polièdrica i sempre vinculada de manera molt estreta a les comarques de Tarragona. El seu últim projecte, l’Editorial Silva, n’és un bon exemple. Llibres variats, plurals, a cavall de gèneres, d’estils i de modes però sempre amb aquesta vinculació directa a la terra, a una realitat geogràfica i, sobretot, sentimental.
Nom i cognoms:
Manuel Rivera Moral
Data i lloc de naixement:
Nascut a Fuente Palmera (Còrdova), l’any 1962.
Empresa on treballes:
Silva Editorial.
Càrrec:
Director i gerent.
Com vas arribar al món editorial?
Venia dels estudis filològics, del periodisme i de la política local. A més, era poeta. Vaig decidir-me fer-me editor l’any 2000, conjuntament amb els amics i amigues: Agustín Gutiérrez, Ana Santos i Magda Guillén. Des del primer moment ens vam dedicar a serveis de comunicació (vam fundar tres emissores encara en funcionament: Constantí Ràdio, Altafulla Ràdio i Ona la Torre) i a editorial pròpiament dita.
Quan vas començar a ser editor?
En realitat, vaig començar de molt jove com a editor de poesia, en condició d’amateur. També va ser dins del grup Rotoarco, integrat per Ramón García Mateos, Juan López-Carrillo, Alfredo Gavín i Josep Moragas. Ja veieu que les meves decisions i manera de treballar és molt col·lectiva.
Recordes el primer llibre que vas editar?
Donc precisament un meu, En la huida, que va guanyar el premi Ángel González, però que trigava en publicar-se. Ara, per contra, hi ha dues edicions (la meva i la de l’Ajuntament d’Oviedo).
Defineix el teu segell.
És un segell molt obert i molt lligat en molts casos al territori. Hi caben gèneres molt diversos: narrativa, poesia, assaig, viatges, teatre, infantil…
Quants títols publiques al cap de l’any?
Uns 30 aproximadament. No els compto.
Si depengués de tu, n’editaries més o menys?
Ja està bé.
Tens algun editor de referència?
Carles Barral i Jaume Vallcorba Plana, ambdós vinculats a poblacions de Tarragona i al quals vaig conèixer.
El millor avantatge de la teva feina?
Que és temps creatiu i que arribes a veure l’obra des que neix fins que veu la llum.
El pitjor inconvenient?
Moltes hores de dedicació.
Quin llibre t’hauria agradat editar?
Potser un teu, Jordi, alguna vegada.
Quin és el llibre que més t’ha agradat editar?
Posem el primer amb Silva: ‘No solo de pan vive el hambre’ d’Enrique Gómez León. És un conjunt de relats.
Un autor que t’hauria agradat tenir al catàleg?
Són tants.
Una fita editorial que ja has aconseguit?
Editar inèdits de tots els gèneres i, a més, tant en català com en espanyol. Publicar l’obra d’amics i de molta gent que jo admirava.
Una fita editorial que encara no has aconseguit?
Crec que estic prou satisfet.
Què és el primer que valores quan llegeixes un manuscrit?
La forma, la qualitat d’escriptura, i després la vida que desprèn –en forma de saviesa, experiència, humor, art…
Què llegeixes quan ho fas per plaer?
Biografies, assaig, poesia i relat curt.
Recomana un llibre.
Ondia. Potser un que vaig llegir de molt jovenet: ‘Crimen y castigo’ de Dostoievski.
Recomana un llibre de la teva editorial.
M’agrada molt un llibre d’Alfredo Gavín: ‘Juanitus Magnificus’.
Què ha de tenir un llibre perquè l’editis?
Dignitat i, si té potència, doncs millor.
Quin llibre no publicaries mai?
Un manual ultra, una biografia tafanera, un llibre fals, un llibre que inciti l’odi.
Quin és el llibre de més èxit que has editat?
‘Petjades tarragonines’, les memòries de Mn. Miquel Barbarà.
Ets optimista o pessimista amb el futur de l’edició?
Va a menys l’edició clàssica. Però sempre hi haurà bones edicions i editors curosos. Al nostre país es fan productes de molta qualitat gràfica.
Explica una anècdota que recordis de la teva vida editorial.
Que em van fer seure al costat de l’editor de Planeta el dia que van enterrar a la catedral de Tortosa, Gerard Vergés: autor de la casa, contertuli meu, gran poeta.
Pots avançar alguna dada del llibre que treballes ara?
Un llibre en bilingüe d’Antoni Coll sobre entrevistes.