ERC Reus ha aprofitat l’arrencada del mes de juliol, una vegada s’ha acabat la Festa Major de Sant Pere, per oferir el seu balanç de l’actual mandat, en el qual són un dels tres socis de govern, juntament amb PSC i Ara Reus. Els cinc regidors republicans que hi ha actualment al ple de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, Daniel Recasens, Montserrat Flores, Marina Berasategui i Òscar Subirats, han tret pit de la feina feta, de la «petjada d’ERC», i han reivindicat la seva «vocació de govern» i «rigorositat» a l’hora de treballar per la ciutat amb consens i planificació.
Els regidors republicans s’han mostrat satisfets amb la seva tasca, «sempre amb marge de millora», en paraules de Llauradó, qui ha expressat que «tant de bo» poguessin ser ells qui lideressin la ciutat. Amb tot, ha deixat clar que mantenen ferma la «lleialtat institucional» respecte al pacte de govern i que hi ha una «bona entesa» amb els socis. No obstant això, respecte a algunes àrees que han deixat d’encapçalar en aquest mandat, com és el cas de les polítiques feministes i del col·lectiu LGBTI o l’àmbit de la salut i l’envelliment actiu, els republicans no s’han mostrat del tot «satisfets» amb la gestió que se’n fa actualment.
Amb una màxima clara, «Ambició, Reus, futur», els d’ERC a Reus han fet un repàs de les seves àrees d’actuació tot destacant la seva visió «d’esquerres, republicana i independentista». Durant la seva intervenció, la primera tinenta d’alcaldessa i regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ha explicat que la ciutat necessitava una estratègia pública de promoció exterior, un «relat conjunt», per aconseguir-hi inversions, i des d’aquest mandat ja l’ha posat en marxa. «Reus ha de captar encara més inversions: hem d’agafar la maleta, marxar fora i explicar els nostres atractius», ha defensat Llauradó.
Tot seguit, el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha incidit en la «capitalitat cultural» de la ciutat en àmbits diversos, des dels grans noms de fills il·lustres de la ciutat o la Festa Major fins al Trapezi i el futur espai d’arts escèniques Presó 13 (Centre Catòlic), passant, per exemple, per l’impuls d’espais de música en viu que no hi havia abans, com el Reus Cultura Contemporània o el PintorRock, que arriba el pròxim mes d’octubre. També ha volgut destacar el paper «revolucionari» de la llengua catalana i del lligam que aquesta té amb l’educació.
Al seu torn, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha parlat de la importància «d’escoltar la ciutadania i convidar-la a actuar». Si més no, després de l’estiu hi haurà novetats respecte a una nova convocatòria dels Pressupostos Participatius. Com a responsable de Serveis Funeraris, Flores ha celebrat la recent posada en marxa de FuneCamp, un servei funerari pioner i supramunicipal: «FuneCamp és republicanisme aplicat, un servei per a la igualtat i la dignitat». A més, ha posat en valor l’acció de l’Arxiu Municipal com a «garant» de la memòria històrica, entesa com «identitat» de la ciutat, amb el recull i cura de fons documentals privats i en deute encara amb les víctimes del nazisme i feixisme.
A continuació, la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, amb una mirada metropolitana, ha posat l’accent en projectes que tiren endavant com l’estació de Bellissens o el futur trasllat de la Facultat de Medina de la URV al campus de Bellissens, i amb una visió més local, ha parlat de la transformació urbana del nord al sud. Per exemple, Berasategui ha apuntat que la setmana que ve es farà un pas més endavant per a la remodelació del barri del Carme en una nova reunió amb Incasol i CatSalut. Pel que fa al transport urbà, ha explicat les millores en el servei de bus a demanda, BusXTu, les línies regulars de busos, o la futura línia escolar per als instituts.
Després, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, ha exposat el «cercle virtuós» que es genera entre l’assessorament a l’emprenedoria, el suport amb ajuts directes i la millora de l’ocupabilitat. En aquest sentit, ha apuntat que en dos anys, s’ha multiplicat per tres el nombre de mentories des de la regidoria. També ha destacat la recuperació del dinamisme comercial que suposa el projecte Reus Espais Vius, ja en la seva tercera fasa al barri de Santa Teresa, i la resposta a la demanda del teixit empresarial per tenir gent formada, professional i especialitzada, tant amb l’actual Mas Carandell com amb la futua Escola d’Oficis.
«Continuem compromesos amb la millora de la qualitat de vida dels reusencs i les reusenques», ha afegit la regidora Noemí Llauradó, qui orgullosa per contribuir en el present i futur de la ciutat, ha recordat que ERC a Reus són una «peça clau» per transformar-la.
Des d’ERC, defensen que treballen per aconseguir el «major consens possible». En aquesta línia, Llaurdó ha recordat que «una idea pot ser boníssima a nivell tècnic, però si no té consens, aquesta es multiplica per 0».
Què fa l’executiva local d’ERC a Reus?
El portaveu de l’executiva local, Carles Prats, ha explicat que des d’ERC Reus s’impulsen trobades amb el teixit cultural, social i econòmic per «generar complicitats». Prats ha volgut remarcar l’actual context polític, «complicat», en el qual la ultradreta creix i l’aposta dels republicans ha de ser «refermar-se» i «plantar cara» als discursos d’odi.