Aquest passat mes de juny hem assistit al debat sobre la conveniència o no de l’ampliació de l’aeroport del Prat, amb l’objectiu que les pistes puguin acollir vols de radi llarg (intercontinentals), que s’acostumen a fer amb avions més grans dels que estem acostumats a veure, i fer-ho sense molestar els veïns de Gavà, que tenen dret a fer la migdiada sense sentir massa soroll.
El debat és interessant pel que té d’oportunitat de plantejar-se el model de país que volem. Hi ha els qui diuen que la gallina dels ous d’or del turisme es passa de frenada, que a Barcelona no s’hi cap, que els turistes distorsionen a l’alça el mercat de l’habitatge (que està impossible per a la gent normal) i que, per tant, no cal ampliar l’aeroport perquè l’únic que farà és portar més turisme. I hi ha els que diuen que sí, que d’acord que potser el turisme s’ha de regular una mica, però que això no impedeix que l’aeroport s’hagi d’ampliar en la mesura que portarà a Barcelona turisme de “més qualitat”, l’eufemisme que entre tots ens hem dotat per no dir que el que volem són turistes amb la butxaca més plena, que no molesten tant com els de baix cost.
Els agents econòmics barcelonins han obviat en aquest debat el paper que han de jugar Girona i Reus en el sistema aeroportuari català. Són dos aeroports que es troben a una hora de distància si fa no fa de Barcelona, que no és res quan parlem de viatges en avió. I ningú recorda que Barcelona va començar a saturar-se quan va canviar les tarifes del Prat i va atreure els vols de Ryanair que donaven vida als aeroports de comarques, que van quedar novament gairebé a mercè dels xàrters i les companyies dels operadors que venen paquets turístics, cosa que vol dir més de mig any sense gairebé activitat. I, així i tot, a Reus, s’arribarà enguany al milió i mig de passatgers, que no està gens malament. Sorprèn saber que amb aquestes xifres, a l’aeroport de Reus, sumant-ho tot, hi han arribat a treballar més de 800 persones, xifra que aconsegueixen poques empreses.
Barcelona torna a ser egoista i no veu més enllà de la realitat de la seva àrea metropolitana. Potser si cedís una mica i no fos tan egoista podria ajudar a desenvolupar o aprofitar millor una infraestructura com la de l’aeroport de Reus. Però potser no els interessa, que el que convé és fer créixer el Prat.