En el torn de discursos dels Premis Nacionals de Comunicació d’enguany, celebrats a Tarragona, la periodista Gemma Nierga va ser molt clara i contundent: “Les persones racistes, masclistes i autoritàries han perdut la vergonya, els mitjans hem de plantar cara.”
Es pot dir de moltes maneres, però no més clarament ni amb més concisió. Personalment, ja fa temps que poso aquest tema sobre la taula —amb menys estil i coneixement, és clar—, però amb la mateixa preocupació de fons.
Fa molt que es veu com aquestes actituds han deixat de ser subterrànies per fer-se visibles amb total desimboltura. Ja no és només que aquestes persones no tinguin vergonya, sinó que actuen amb fatxenderia, de manera provocadora, i sovint amb tics de violència latent, disposats a enfrontar-se per qualsevol motiu. I ara ho fan sense amagar-se, perquè troben empara en un context polític que els dona cobertura.
Si ens ho proposem, arribarem a una conclusió que sembla òbvia: aquesta actitud desacomplexada coincideix amb l’ascens d’alguns grups i partits polítics que, des de les institucions i els mitjans, han normalitzat missatges i discursos d’odi. Això ha permès que persones que potser abans contenien les seves pulsions més primàries, ara se sentin legitimades a expressar-les sense cap filtre racional.
A aquesta onada s’hi afegeix un altre fenomen, no menys preocupant: el menyspreu envers la llengua catalana. Ens trobem amb individus que, tot i viure a Catalunya, exigeixen als catalanoparlants que canviïn al castellà. Quan, en realitat, el respecte hauria de venir per part seva, adaptant-se a la llengua del territori. No és una qüestió d’imposició, sinó de consideració i educació.
Plantar-hi cara? Sí, els mitjans han de fer-ho, com va dir Nierga. Però també hi hem de contribuir tots nosaltres, cada vegada que rebutgem actituds així. I no sempre cal fer-ho amb confrontació directa —que sovint és just el que volen—, sinó amb una indiferència rotunda, sense donar-los ni la mínima entrada.
Ni cas. Perquè, en molts casos, la ignorància és el millor antídot contra aquestes actituds tòxiques. Evitar que ens afectin i no alimentar el seu relat és una manera ben efectiva de plantar-los cara.