La Diputació ha decidit tancar Tinet, ens pioner al país per facilitar l’accés a Internet quan la xarxa es trobava a les beceroles, pocs sabien de què anava, la majoria escoltaven amb un cert escepticisme els qui explicaven cap a on aniria el món amb l’aparició d’Internet i connectar-se a la xarxa es feia mitjançant una trucada telefònica a través d’un mòdem que avui seria peça de museu. Mal moment per als nostàlgics. Tinet va portar en molts àmbits del Camp de Tarragona una mena de sensació de modernitat, d’estar al dia de tot allò que es coïa al món.
Tinet, entesa com a xarxa ciutadana, va triomfar, i val a dir que ho va fer especialment a Tarragona. Potser no tant a Reus, on aviat van aparèixer empreses que oferien el servei de connexió, alguna de les quals va créixer molt.
Tinet, a més, va néixer entorn de la Universitat Rovira i Virgili. Va ser un projecte liderat per Manel Sanromà i té el mèrit d’haver estat la primera xarxa ciutadana creada a Espanya, i la tercera a Europa, després de les de Bolonya i Milà. El concepte xarxa ciutadana era el que permetia oferir la connexió a internet de franc, en un moment en què connectar-se no era precisament barat. La telefonia mòbil estava molt lluny de l’ús generalitzat que acabaria tenint. De telèfons mòbils, molt grans de dimensions (en deien totxanes), n’hi havia molt pocs.
Amb el temps, l’accés a Internet es va generalitzar i es va convertir en fàcil i assequible. Així i tot, Tinet va continuar oferint serveis i fent una tasca de divulgació tecnològica i de difusió de les bones pràctiques. Es va crear una mena de comunitat de tinetaires i els responsables del servei tenen el gran mèrit d’haver aconseguit generar una mena de sentit de pertinença entre els seus usuaris, gent que se sent orgullosa d’haver contribuït a fer gran un servei que quan va néixer era pioner i tenia un punt de revolucionari. M’atreviria a dir que Tinet és fins i tot un tret identitari generacional a Tarragona.
Tinet era un accés públic a Internet en una època en què el sector privat es preparava per convertit la xarxa en un negoci de dimensions colossals. En aquest cas, amb el temps, el sector privat es va menjar el sector públic, que era molt petit (Tinet era un projecte excepcional). La Diputació creu ara que mantenir Tinet en l’actual panorama del sector de les telecomunicacions ha deixat de tenir sentit, i potser té raó malgrat la tímida protesta dels usuaris, que hauran de passar el mal tràngol de buscar-se la vida amb algun altre operador. Això no treu, però, que no calgui reconèixer el gran mèrit que va tenir la creació d’aquest servei.