Amb motiu de la celebració de l’Any Fortuny, el dijous, 16 d’octubre, a les 7 de la tarda, la sala d’actes de la Fundació Privada Reddis acollirà una conferència en format conversa per donar a conèixer més detalls sobre l’arribada del cor de Marià Fortuny i Marçal a Reus i alhora, per parlar sobre la causa de la mort de l’artista, amb tan sols 36 anys, el 21 de novembre de 1874.
Fortuny va morir a Roma, on va ser enterrat en un mausoleu al cementiri de Campo Varano. Amb tot, i després que des de l’Ajuntament de Reus es demanés a la vídua, Cecilia Madrazo, el cor va ser traslladat i entregat a la ciutat natal de Fortuny.
Damunt d’una safata de plata, l’òrgan va ser transportat, en processó, l’1 de desembre de 1876, des de les portes de l’ajuntament fins a la capella del Santíssim de la Prioral de Sant Pere, on roman actualment, en una arqueta amb la inscripció: «Donà l’ànima al cel, la fama al món i el cor a la seva pàtria».
La peça de plata amb la qual es va traslladar era propietat d’Antoni Gallard i Maria Pàmies. La safata va passar a un marmessor de la família, Cayetano Puig Alonso de Medina, oncle de Josep Maria Sugranyes, qui va ser durant molts anys secretari i responsable admnistratiu de la Fundació Privada Reddis. Ara fa poc més de tretze anys, el 6 de juny de 2012, la filla del darrer, Elisa Sugranyes, en va fer entrega a l’entitat, que s’encarrega de guardar-la i preservar-la al Fons Cultural Memorial Josep Maria Sugranyes
La conferència a la Fundació Privada Reddis comptarà amb les intervencions de l’historiador Jaume Massó, qui destacarà, per exemple, la manera com es va salvar el cor de la seva destrucció durant els períodes revolucionaris de l’estiu de 1936, i dels metges Lluís Colomés, qui és l’actual president de l’entitat impulsora de la iniciativa, i el digestòleg Eduard Prats.
Ambdós professionals de la salut indagaran en la malaltia úlcero-pèptica que va causar la mort a Fortuny, les circumstàncies que la van envoltar i les conclusions que s’extreuen de l’autòpsia, i faran un repàs de l’evolució de la medicina. «Aportarem la part més clínica o mèdica de per què una persona amb 36 anys mor en aquella època», explica Colomés.
L’Any Fortuny aplega un conjunt d’actes i iniciatives que pretenen commemorar el 150è aniversari de la defunció de l’artista reusenc. Es va inaugurar el passat novembre i s’allargarà fins a finals d’aquest 2025. A Reus, per exemple, s’han impulsat diverses exposicions i activitats al voltant de la figura del pintor reusenc. No obstant això, i malgrat ser l’epicentre, a altres poblacions vinculades a la vida professional de Fortuny també s’hi han desenvolupat, com Madrid, Roma, Tetuan o Nàpols.