El Centre de Lectura de Reus i el Parc de la Festa són dues cites ineludibles pels qui s’estimen la natura i els animals. De fet, més que ineludibles potser imprescindibles a la vista de com està el pati del medi ambient, ferit per la contaminació i el canvi climàtic. Mentre avança l’empitjorament del planeta ens anem posant de perfil sense prendre mesures dràstiques per revertir la situació. Ni els governs, ni les empreses, ni tampoc la ciutadania, plantem cara. És cert que hi ha excepcions, però són minoritàries.
Doncs bé, mentre no enfrontem el tema, podem visitar l’exposició “Boscos. Cartografies del temps i del gest” que ofereix el Centre de Lectura de Reus que presideix Empar Pont fins al 29 d’agost. Un recull d’instal·lacions i obres que, segons el seu comissari Màrius Domingo, ens convida a retornar a la lentitud, la contemplació activa i a una altra manera d’habitar el món. Hi trobareu treballs de Teresa Felip, Angelika Kienzler, Esteve Lerga i Joan Rehues. Amb l’opció de fer visites guiades gratuïtes si us hi apunteu que pretenen ensenyar-nos que els boscos no són només un paisatge, sinó també un lloc que forma part de nosaltres.
I per anar preparant el cos i l’ànima, aquesta setmana teniu una convocatòria més lúdica amb una nova edició de la Fira de Sant Jaume al Parc de la Festa del 25 al 27 de juliol amb els cavalls com a protagonistes. Organitzada per la regidoria de Projecció de Ciutat de Noemí Llauradó, arriba al 680 aniversari. Va ser una concessió del rei Pere III i és una de les més antigues de Catalunya. Probablement, les concessions reials són l’única cosa bona que ens ha deixat la monarquia, pròpia o aliena. Jaume el Just ens va regalar el 1309 el dret a fer un mercat que, amb el pas dels segles, es va convertir en la Llotja de Reus. I pocs anys després, el 1343, va ser Pere III ens va concedir el d’organitzar la Fira de Sant Jaume. Apunteu-vos doncs a l’agenda aquestes dues convocatòries. Una immersió a les alzines, pins i roures al Centre de Lectura i unes vetllades hípiques i esportives al Parc de la Festa, inclosa la tradicional cursa de sacs d’avellanes. També hi podreu fer un mos i un beure.
Boscos, cavalls i avellanes. Un trio de rabiosa actualitat i peces d’un trencaclosques que se’ns desmanega sense tenir prou traça per encaixar les porcions. El trencaclosques de com fer compatible la conservació del món rural amb el creixement de l’urbà sense que l’artefacte resultant no ens esclati a les mans. Fins al 22 de setembre, com a mínim, haurem de encreuar els dits a l’espera que les altes temperatures de la canícula, amanides amb negligències o malícies humanes, no calcinin gaire més hectàrees de boscos i conreus. Ho patim a Catalunya, ho pateixen arreu. Encomanem-nos a la Verge de Misericòrdia per aconseguir que dijous 25 de setembre puguem celebrar la festa en pau a la ciutat i a les muntanyes.
I parlant de muntanyes, la setmana passada el ple de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant acordava quedar fora del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades que projecta la Generalitat i que avança amb dificultat els diferents passos de consulta i tramitació. Un viacrucis que ha recollit més de 500 aportacions d’organitzacions i particulars amb la intenció de destil·lar una proposta definitiva entre finals d’enguany i principis del 2026. El principal argument del consistori de Cornudella és que la declaració de Parc Natural suposa la pèrdua total de capacitat de decisió i gestió per part del municipi. Intueixo que la postura és més una mesura de pressió política per modificar l’encaix d’autonomia dels pobles afectats amb la visió global de l’administració d’una gran àrea supramunicipal. I penso que la voluntat del govern prioratí és forçar el diàleg amb la Generalitat perquè si no s’entendria la manifestació expressada al ple que l’Ajuntament no entra al Parc, però assumeix els compromisos de conservació mediambiental i biodiversitat del terme. I amb quins recursos humans i materials? La gestió integral del Parc Natural de les Muntanyes de Prades és l’únic camí sensat i sostenible si el projecte és seriós i no un brindis al sol. Segur que la consellera de Territori, Sílvia Paneque, prendrà bona nota del desacord de Cornudella i sabrà reconduir el procés per garantir la suficient autonomia dels municipis, especialment en matèria urbanística i d’usos agropecuaris. O si són tots els pobles o no hi haurà un vertader Parc Natural. Els boscos no en saben de fronteres.