L’Ajuntament de Reus va participar divendres passat, 18 de juliol, en un acte de memòria històrica al cementiri de Llorenç del Penedès organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i el projecte Terra de Llorers.
En l’acte es va recordar una família reusenca que el 20 de gener de 1939 va morir en un bombardeig en el municipi del Baix Penedès, on s’havien refugiat fugint dels estralls de la guerra que patien a Reus. La família estava formada per Antònia Giménez Torres (35 anys), els seus fills Magdalena Ventosa Giménez (12 anys), Joan Ventosa Giménez (9 anys) i Josep Maria Ventosa Giménez (3 anys), l’àvia de les criatures Maria Serra Giménez (59 anys) i Paquita Olivé Torres (18 anys).
La població de Llorenç del Penedès ha conservat des de llavors la memòria que els sis membres d’aquella família van ser enterrats en una fossa a l’entrada del cementiri. Durant l’acte es van recordar les circumstàncies de la seva mort i es va instal·lar una placa commemorativa.
En nom de l’Ajuntament de Reus hi va intervenir la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores Juanpere, que va explicar el treball de recerca que l’Arxiu Municipal de Reus ha realitzat per localitzar descendents d’aquesta família i per incorporar el relat de la seva mort a l’ampli ventall de memòries de la ciutat respecte a la Guerra Civil de 1936-1939. Tant la regidora com l’historiador Ramon Arnabat Mata i la presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona van fer èmfasi en la necessitat de la memòria històrica per ajudar a tancar el dol de les famílies i per oferir un relat de la Guerra Civil el més complet possible, allunyat de tergiversacions i de la desmemòria que va voler imposar el franquisme.
L’acte el van completar els artistes Aureli Ruiz i Àlvar Calvet, que van convertir en acció el simbolisme del record d’aquestes sis persones de Reus que van perdre la vida el 1939.
Memòria democràtica des dels Arxius
L’Arxiu Municipal ha ingressat en els darrers anys diverses col·leccions de cartes del període de la Guerra Civil, sobretot de soldats que anaren al front i que escrivien a les seves famílies relatant els esdeveniments viscuts. Aquests documents enriqueixen i diversifiquen la memòria d’un dels períodes de la nostra història més convulsos.
Per altra banda, l’Arxiu continua treballant en el projecte de recuperació de la memòria dels deportats reusencs als camps nazis, resseguint, a través de la documentació, la seva trajectòria vital. Aquesta tardor està previst col·locar quatre llambordes (stolpersteine) més en record de Josep Miquel Grant, Joan Moncusí Pellisé, Marià Marimon Estrems i Pere Casas Salvadó.