Sempre m’han atret els projectes que exploren la riquesa musical de la Mediterrània. Sovint neixen gràcies a músics amb talent, sensibilitat i una profunda curiositat per altres cultures sonores. Aquests artistes no només dialoguen amb les tradicions musicals veïnes, sinó que també contribueixen a teixir-hi ponts culturals. Aquesta actitud, més enllà de l’art, ajuda a imaginar com hauria de ser aquesta mar: un espai obert, de trobades i intercanvis, i no pas un cementiri de persones i il·lusions.
El músic, cantant i compositor Eduard Iniesta (Barcelona, 1968) és un d’aquests creadors. Considerat un referent de les anomenades «músiques del món», Iniesta és un gran coneixedor dels instruments de doble corda presents al llarg del litoral mediterrani: busuquis, tamburs, llaüts, guitarres… La seva inquietud sonora i la llibertat amb què sempre ha treballat li han permès transitar també per altres gèneres, com el jazz, el pop, el blues o la música clàssica.
Aquesta setmana us convido a escoltar el seu disc ‘Secrets guardats’ (2008), un viatge sonor ple de matisos que travessa la Mediterrània de Portugal a Turquia. Al llarg d’onze cançons, Eduard Iniesta es fa acompanyar de diversos artistes dels Països Catalans amb qui havia col·laborat com a productor. Entre aquests noms hi ha Marc Parrot, Feliu Ventura, Marina Rossell o Miquela Lladó, que posa veu a la peça que avui us presento, «El niu del meu àngel», una cançó colpidora inspirada en la pèrdua d’un fill d’Iniesta.
Amb una trajectòria sòlida, Iniesta es va iniciar en la música atret pel món de les rondalles catalanes i mallorquines. Als anys noranta formà part del grup De Soca-Rel, i el 2003 va emprendre el seu projecte en solitari, amb el qual ha publicat catorze discos. Però la seva activitat va molt més enllà: també ha treballat com a arranjador i director musical, en col·laboració amb figures com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Névoa o Miquel Gil, i ha participat en projectes amb l’Orquestra de Cambra Catalana i l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra.
Amb ‘Secrets guardats’, Eduard Iniesta ens convida a escoltar la Mediterrània amb una mirada oberta, profunda i plena de matisos. Una experiència musical que val molt la pena viure.