La història cultural de Cambrils no s’entén sense el seu Festival Internacional de Música (FIMC). Des de fa cinquanta anys, aquest esdeveniment ha estat un dels principals motors culturals del municipi. Amb motiu d’aquest mig segle d’història, el periodista Andreu Dalmau (Cambrils, 2001) ha publicat un llibre que recull els moments clau del festival, les figures que el van impulsar i l’impacte que ha tingut al llarg de les dècades. Dies després de la seva presentació, parlem amb ell per conèixer-ne tots els detalls, el procés creatiu i les anècdotes que hi ha descobert.
Com va sorgir la possibilitat de fer aquest llibre?
Va ser el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils que em va fer la proposta. La comanda va ser elaborar un llibre institucional que recollís tota la història del Festival Internacional de Música de Cambrils. Hi ha moltes fotografies, anècdotes i vivències dels organitzadors de l’esdeveniment cultural més important de la història moderna del municipi.
Has dividit el llibre de manera cronològica, i l’has separat en cinc etapes diferents. Quines són i quines característiques tenen cadascuna?
La iniciativa va sorgir d’un grup de joves entusiastes que volien fer un festival de música de cambra, que va créixer ràpidament. Amb el pas dels anys, durant la segona etapa, es va ampliar a la dansa clàssica i altres formats, però la dificultat per atraure públic va culminar amb el traspàs a l’ajuntament del Festival, que va encetar la tercera etapa. A la quarta el consistori es va veure obligat a traspassar-ho a causa de la crisi del 2011 i una empresa privada va passar a encarregar-se de la gestió. Després d’una successió d’empreses, l’Ajuntament ha recuperat l’organització, i ha proposat un model diferent de l’anterior, encara que ha estat marcat per la pandèmia.
Consideres que es pot traçar un paral·lelisme entre la societat cambrilenca i l’evolució del festival?
Sí, quan va començar el festival el municipi encara era un poble, tenia 15.000 habitants i el turisme era incipient. El Festival ha anat evolucionant a mesura que Cambrils s’ha convertit de poble a ciutat, gràcies a l’estret vincle amb el vessant associatiu del poble, encara que amb el pas del temps i l’externalització s’ha despersonalitzat una mica.
Al llibre poses nom i cognoms a persones molt importants en la història del festival.
El festival neix l’any 1974 a la ciutat per diversos motius. En primer lloc, perquè ja existia una entitat cultural legal, la Coral Verge del Camí, un fet inusual durant la Dictadura. Un altre de les claus va ser Àngel Recasens, que va ser director de la coral i el principal impulsor d’aquest projecte, que va rebre un gran suport des d’un primer moment del consistori cambrilenc, encapçalat per l’alcalde Lluís Recasens, cosí del director. José Martia Redondo, el primer director artístic, també va tenir un paper important en els inicis. Aquests elements van permetre mantenir-lo els primers anys fins que es va consolidar la democràcia.
Pel FIMC hi han passat els principals exponents de la música clàssica catalana: Josep Carreras, Montserrat Cavaller, Frederic Mompou, Joan Guinjoan…
Va ser una iniciativa pionera. A Catalunya en aquell moment només hi havia dues propostes similars, i cinc a l’Estat Espanyol. La seva especialització en la música de cambra va atreure a principis dels anys vuitanta aquests artistes, fos com a intèrprets o com a músics.
Parlar del Festival és fer-ho, de manera indivisible, del Parc Samà.
Va ser l’escenari principal durant quaranta anys, i molta gent encara avui en dia la gent ho recorda. Per l’espai i per la seva posada en escena: no es muntava una plataforma qualsevol i es tocava, hi havia un desplegament logístic de llum i decoració que va impactar a la gent que anava als concerts, com un escenari en forma d’una gran petxina que va marcar als cambrilencs.
El llibre compta amb un reguitzell fotogràfic, amb instantànies de gairebé totes les edicions.
Al municipi tenim la sort de tenir un mitjà local com és Revista Cambrils, que ha estat al peu de canó més de setanta anys i que ha recollit la trajectòria del Festival des dels seus orígens. A l’Arxiu Municipal de Cambrils també he trobat moltes imatges que apareixen al llibre, la cessió de tots aquests documents han estat molt importants per a poder fer el llibre.
Un dels moments claus va ser el canvi de la música clàssica a la comercial a finals dels anys noranta. Creus que el FMIC va perdre part de la seva essència?
Sí, però s’ha d’entendre el context, perquè l’associació tenia molts problemes per atreure públic, a causa de la gran oferta de festivals que hi havia en aquell moment en comparació als seus primers anys. L’ajuntament va intentar combinar la música popular amb la clàssica, però quan va passar a mans privades el nombre de concerts de música clàssica va disminuïr fins al punt de gairebé desaparèixer.
Quins han de ser els aspectes a millorar en un futur del FIMC?
Crec que un dels deures pendents és recuperar la música clàssica, com també recuperar el vincle del poble amb el Festival. Abans quan se celebrava totes les persones s’hi implicaven, no només la Coral Verge del Camí. Els concerts poden ser millors o pitjors, les entrades més barates o més cares, però s’ha perdut un sentiment de pertinença. El festival és de Cambrils, i l’empresa que s’encarregui d’organitzar-lo és una cosa que ha de tenir en compte.
Aquest ha estat el primer llibre que has fet. T’ha agradat l’experiència?
Ha estat genial. M’interessa molt el tema local, el periodisme i explicar històries. No és només abocar tota la informació que tens, sinó que la gent pugui llegir el llibre, s’enganxi, que entengui la història i sobretot que la gaudeixi. Ho he intentat amb aquest objectiu, i si ara m’arribés una altra proposta d’aquí d’estil, m’encantaria tornar a repetir un procés com aquest.