Els pescadors catalans pateixen per diferents raons. La primera és que els armadors estan molt emprenyats veient com les tonyines, ara protegides, i al menjar sardines i anxoves, els fan perdre moltes captures. La segona, i quan una tonyina cau per error entre sardines i anxoves, els trenca les xarxes. I la tercera, i la més greu, és quan capturen alguna tonyina que l’han de llençar altre cop al mar perdent molts més diners que el que els paguen per sardines i anxoves. Això mateix ja va passar la primavera de 2016 quan els pescadors catalans es queixaven del mateix mentre experts i mitjans donaven la culpa de la manca de sardines al canvi climàtic.
Jo, i com a professor de Ciències de la Terra, fa nou anys que explico i publico que l’actual escalfament global no hi té res a veure donat que aquest va començar fa més de tretze mil anys, temps durant el qual les sardines no s’han extingit. La causa, i no em cansaré de repetir-ho, és la prohibició de capturar tonyines que devoren anxoves i sardines. Per tant, és ben simple, a més tonyines menys sardines. Que la política deixi de ser incompetent abandonant arguments infantils i allunyats de la realitat per tal que els pescadors ataquin la plaga de tonyines mediterrànies que els malmet els ingressos, les captures i les xarxes. La pesca i la ciència, amb els fets, ens exposa la realitat, mentre que la política i les creences, els donen pel sac.
David Rabadà i Vives és professor de Ciències Geològiques.