El Departament de Cultura presenta la quarta edició del projecte ‘La Taula Parada. El gust per la història’, tot incorporant una nova instal·lació al programa: la recreació d’una taula parada per als monjos al Reial al Reial Monestir de Santes Creus. Aquesta instal·lació, que es podrà visitar del 12 d’agost a finals de setembre, permetrà descobrir com celebrava la comunitat monàstica de Santes Creus la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, en concret la de 1435.
Aquestes instal·lacions de recreacions històriques de taules parades de cronologies i tipologies d’episodis històrics ben diferenciats permet entendre com el concepte de patrimoni és complex i alhora dinàmic. Aquest inclou tot el conjunt de béns mobles i immobles, però també els béns immaterials que estiguin relacionats amb la història i la cultura, que cal protegir i conservar. És per això que el projecte se centra en els espais i objectes domèstics, i les relacions i accions quotidianes pertanyents a l’àmbit de la privacitat i la quotidianitat de la llar. Un espai que força sovint ha tingut un paper secundari en la historiografia.
‘La Taula Parada’ vol apropar al públic els usos i costums vinculats als àpats en aquesta època de l’any, l’estiu, i la seva socialització al llarg de la història. Alhora es vol difondre la cultura gastronòmica catalana com a patrimoni intangible i en relació amb el patrimoni material que representen els monuments. Amb aquesta recreació històrica es vol recuperar l’espai humà que es configura al voltant d’una taula, a més de posar l’accent en episodis històrics rellevants segons l’època i el lloc on se celebra.
‘El ric menja quan vol, el pobre quan pot i el monjo quan li toca’
Aquesta dita és la que presenta la taula parada al Reial Monestir de Santes Creus, que recrea la taula del 15 d’agost de 1435, festivitat de l’Assumpció de la Verge, o Mare de Déu d’Agost. L’escenografia es basa en documents històrics, com una consueta del segle XV, que ens permet conèixer la realitat de la vida monàstica, tota ben pautada. Així, la taula, a través de les estovalles, la vaixella, les gerres, les culleres… mostra com vivia i celebrava la comunitat monàstica.
Tota una realitat material ara recuperada i que, a més, s’acompanya virtualment de dues receptes històriques que bé podrien haver format part de l’àpat. El xef Sergi de Meià, a partir de la recerca, ens ensenya a cuinar un migraust de perdius, un rostit habitual a l’època, i unes rostes de Santa Teresa, molt habituals al món conventual.
Inauguració i activitats
La inauguració de la taula es farà el dimarts 12 d’agost, a les 6 de la tarda, coincidint amb l’inici de la programació del Festival Savall al monestir. La inauguració comptarà amb una visita guiada per la taula de la mà de les historiadores Marta Segarra i Elisabeth X, de l’encarregada de l’escenografia, Blanca Muntadas, i el xef Sergi de Meià. A més, ell serà l’encarregat d’oferir una demostració de cuina medieval, que es farà a dos quarts de 9 del vespre a la plaça de Santa Llúcia dins el mateix recinte. A més, s’oferirà una petita degustació del plat recreat. Totes les activitats són gratuïtes, excepte la degustació. La reserva s’haurà de fer presencialment a la recepció del monestir.
Taules parades a la Cartoixa d’Escaladei i el Castell Monestir d’Escornalbou
La Mare de Déu d’Agost era una celebració assenyalada a molts calendaris religiosos i, igual que Santes Creus, la Cartoixa d’Escaladei no era una excepció. Ara bé, les celebracions cartoixanes eren ben diferents, un fet que s’evidencia amb la taula parada al refetor, que recrea l’àpat d’un 15 d’agost del s. XVII. Després del dejuni i vigília del dia anterior, els pares cartoixans es reunien al refetor per celebrar en comunitat l’Assumpció de la Verge. El rigor cartoixà es relaxava, i podien menjar aliments molt grassos. Així, la recepta que ara es recrea és una tortada comuna, una barreja d’arròs amb safrà, bledes i ous.
Saltant d’època i localització, la taula parada al Castell Monestir d’Escornalbou recrea un sopar de Sant Joan d’Eduard Toda. Al llarg dels anys 20 i 30 del segle XX, Toda exercia d’amfitrió d’un grup d’amics de confiança, normalment set o vuit, per festejar el solstici d’estiu. La revetlla començava amb un sopar on se servien diversos plats i on no podia faltar la coca de Sant Joan i l’encesa d’una gran foguera, que a la contrada, concretament a Riudecanyes eren anomenades Fogueradas, i que eren visibles des de tota la comarca.
Aquesta vegada, a Escornalbou, s’ha replicat la coca de Sant Joan. Unes coques que es feien a casa i que podien tenir forma rodona o ovalada. A més, també podien tenir un o dos forats al mig fent al·lusió al sol i estaven elaborades de pa.
El projecte
El projecte ha estat possible gràcies a un equip multidisciplinari de professionals de la història, l’escenografia, la història de l’art i el disseny, entre altres. El seu treball de recerca, garanteix la proposta presentada amb el màxim rigor i veracitat, tant en la forma com en els continguts.
Una part de la recerca també s’ha centrat en la recuperació dels receptaris, menús i plats que se servien en aquests àpats als monuments participants. El cuiner Sergi de Meià ha pogut recrear dues receptes històriques per poder-les elaborar a casa, que estan disponibles al canal de YouTube de Patrimoni.gencat.