Els experts en gestió cultural (almenys, alguns) parlen ja sense embuts de l’existència d’una mena de bombolla de festivals, i que aquesta bombolla comença a donar símptomes que pot fer un pet com una gla.
Un festival es considera com un reforç adequat per a la marca de ciutat de qualsevol municipi i aquest decideix invertir-hi. Els promotors necessiten generar activitat per mantenir un bon nivell d’activitat econòmica, i els músics, és clar… a bodes em convides! I el públic, probablement, no té prou volum per donar vida a tants festivals i, si en té, la capacitat econòmica dels joves per anar de concerts (que alguns són caríssims) també és limitada. Tot això, sense perdre de vista que hi ha línies de subvenció ben dotades per les institucions per ajudar a cobrir els costos d’organització.
El que ha passat amb el Reus Music Festival és un despropòsit. S’anuncia un canvi de dates que fa que perdi força el sentit (del 30 d’agost al 25 d’octubre); amb el canvi de dates cauen del cartell alguns dels grups a priori més atractius i a hores d’ara no se sap massa bé com acabarà tot plegat. I això, sense explicacions clares de per què ha passat el que ha passat, i qui n’és responsable. Hi ha uns promotors privats al darrere, però qui feia públic la decisió va ser l’Ajuntament a través d’un comunicat emès pels canals oficials del consistori, que incloïa la frase «l’Ajuntament de Reus lamenta el canvi de data, tot i entendre que es fa per motius organitzatius i logístics».
No tinc prou elements per determinar si els motius «organitzatius i logístics» són de prou pes per canviar les dates i generar tot l’enrenou que s’ha generat. Sí que crec que es pot afirmar que, a banda del públic, qui més afectada queda és la imatge de la ciutat, que té en la cultura un element bàsic que li serveix per projectar-se a fora.
Si el problema és que es venien poques entrades (molts grups convidats havien tocat pel territori durant l’estiu gratuïtament), doncs que es digui i s’accepti que la idea del festival no ha arrelat. Una bombolla ja les té, aquestes coses, que oferta i demanda no sempre vagin d’acord. Quan això passa és quan les bombolles acaben petant.