Jaume Guiu Guimó va ser un militar i gimnasta nascut a Totana (Múrcia) l’any 1900, però que va fer vida i… mort a Reus. La seva vinculació amb la nostra ciutat va ser important fins al punt que actualment té descendents entre nosaltres. L’explicació del perquè una família originària de Lleida acaba a Reus passant per Totana és que el pare de Jaume Guiu Guimó era cap de presons de l’Estat i això l’obligava a una certa mobilitat laboral.
De ben jovenet ingressà al Quarter de cavalleria que hi havia a la plaça de la Llibertat. A l’exèrcit s’inicià en la doma de poltres en la que va aconseguir ser molt hàbil. Gràcies a aquesta gran destresa amb els èquids va formar part d’una comitiva que viatjà a Rússia per recollir uns cavalls que el Tsar Nicolau II va regalar al rei Alfons XIII al 1916, poc abans de la Revolució russa que va acabar amb el règim imperial i que va obrir les portes al comunisme soviètic.
La relació entre Alfons XII i el Tsar Nicolau II era molt bona. Cal tenir en compte que les seves dones, Victoria Eugenia de Battenberg i Alexandra Fiódorovna, eren cosines germanes. Anys després, el Jaume Guiu, de profundes conviccions monàrquiques, va mantenir una entrevista amb el mateix rei Alfons XIII al Parc Samà de Cambrils on es va presentar amb el nom fals de René Duval.
La seva vida al Reus de la República
El 1931, proclamada la Segona República, va plegar de l’exèrcit amb el rang de sergent de cavalleria pel seu posicionament polític en contra de la República. Poc després es casaria amb la Rosa Escudé originària de Vilafranca del Penedès i per guanyar-se la vida va muntar un gimnàs amb Jesús Muntaner, un atleta d’esquerres, on ara hi ha el Col·legi Sant Josep del raval de Robuster. El gimnàs va agafar cert prestigi per les seves tècniques innovadores i el fet hi assistien tant nois com noies. A més a més del gimnàs també va començar a fer classes de gimnàstica al col·legi de Sant Pere Apòstol, dels «Padres» de la Sagrada Família, del carrer Ample. Però no a tothom agadaven els mètodes del Jaume Guiu, al poeta Gabriel Ferrater que va ser alumne seu quan tenia 14 anys, apunta que els alumnes l’odiaven per impartir gimnàstica paramilitar.
Els fets d’octubre de 1934
Durant el 1934 hi ha una situació social conflictiva per culpa de l’atur de problemes polítics, com la disputa sobre competències, i l’entrada de ministres de la CEDA al nou govern central. La radicalització de discursos es va fer evident i el dia 5 l’Aliança Obrera començà una vaga general que va ser sostinguda per la Generalitat.
El dia 6 l’Ajuntament de Reus es va adherir a la proclamació de l’Estat Català feta per Lluís Companys, i es va voler assaltar la caserna. Els incidents van durar fins al dia 8, tot i que la ciutat estava presa per la Guàrdia Civil i forces d’infanteria vingudes de Tarragona. Durant aquests episodis, hi ha constància que el Jaume Guiu va defensar les monges del convent de les Carmelites dels revolucionaris i que per aquesta participació va rebre la «Cruz de Plata» un cop es va sufocar la revolta per part de l’Estat espanyol.
L’afiliació amb el PAE
Per les eleccions del febrer del 1936 Jaume Guiu va voler entrar directament en política i es va presentar amb el «Partido Agrario Español»(PAE) a la localitat d’Albinyana. Aquest partit es va fundar el 1934 i les principals seccions catalanes eren a Barcelona Lleida i a Reus, on va ser estar liderat per Joan Cortina i Pau Aymat que el 1930 havia arribat a ser alcalde de la ciutat. També Nicolás Franco, germà gran de Francisco Franco, va pertànyer al partit, del qual va arribar a ser secretari general.
A les eleccions del febrer de 1936 el PAE va obtenir onze diputats perdent-ne 24 respecte als anteriors comicis, quedant molt lluny dels 88 que va obtenir la CEDA, partit amb el qual intentava rivalitzar en el seu ideari conservador i defensor dels interessos dels propietaris agraris. Just a l’inici de la Guerra Civil, l’agost de 1936, el Partido Agrario Español»(PAE) va desaparèixer i els seus dirigents van donar suport al bàndol franquista. En finalitzar la guerra es van integrar al «règim».
Jaume Guiu a lesquerra, agafa de la mà al seu fill
L’inici de la guerra a Reus
Iniciada la Guerra Civil espanyola fou acusat de promoure el cop d’estat a Reus. Alguns autors no han dubtat mai de fer-lo responsable de protagonitzar el cop d’estat a la nostra ciutat al costat seus companys Alfonso Navarro, de tradició carlina, i el comandant Fermín Cuervo. Tot i que també n’hi ha d’altres que descarten la seva participació en el cop d’estat franquista a Reus com el que va ser el primer alcalde franquista de Reus, José Ramón de Amezaga, que va dir amb decepció que «ningú de dretes de la ciutat va secundar el moviment de les tropes espanyoles» franquistes.
El descontrol dels primers dies
Per evitar aldarulls i possibles agressions per part de forces revolucionàries incontrolades, des de l’alcaldia de Reus s’incentivà a què la gent de dretes de la ciutat ingressés voluntàriament a la presó per garantir-ne la seguretat, però en Jaume Guiu no hi va voler entrar perquè «ell no havia conspirat ni portat a terme cap mala acció contra la República».
El 20 de juliol els antifeixistes sortiren al carrer i saquejaren armeries. L’endemà es produirien els primers incidents i assassinats de gent de dretes o d’església davant de la impotència de les autoritats republicanes per mantenir l’ordre. Es van cremar els col·legis de Sant Francesc i el de Sant Pere Apòstol on treballava Jaume Guiu, i alguns frares foren assassinats. Aquests greus incidents van fer-lo decidir a entrar a la presó voluntàriament per intentar protegir la seva vida.
Però els milicians anarquistes es van fer amos de la presó de Reus i la nit del 23 de juliol van decidir agafar al Jaume Guiu, Fermin Cuervo i a l’Alfonso Navarro amb la intenció d’afusellar-los per la seva suposada participació en el cop d’estat franquista a Reus. En el trajecte que els havia de dur a la mort, el Jaume Guiu va aprofitar un moment de distracció de la guàrdia miliciana per enfilar-se per una canaleta i fugir saltant pel terrat d’una casa i després camp a través. En aquesta accidentada fugida es va fer molt de mal al turmell i s’amagà al mas del d’un amic seu.
L’alcalde de Reus, Josep Borràs d’ERC, es va desmaiar en saber que Alfonso Navarro i Fermín Cuervo havien estat assassinats pels milicians segons explica en un llibre Xavier Amorós. Davant el descontrol existent, Borràs va decidir presentar la seva dimissió com a batlle de la ciutat.
La mort de Jaume Guiu
Una setmana després, i encara en procés de recuperació de la seva lesió al turmell, el Jaume Guiu es va vestir de dona per accedir al pis d’un altre amic, el senyor Jordana. Es deia que aquest senyor Jordana tenia una relació més enllà de l’amistat amb l’Amàlia Soler, la mare del Gabriel Ferrater, i alguns apunten que aquesta seria raó de l’odi que tenia Gabriel Ferrater cap al Jaume Guiu.
En entrar a l’edifici on vivia el senyor Jordana fou reconegut per la portera i immediatament detingut. Probablement esperonat per l’èxit de la seva primera fugida el dia que l’havien d’afusellar, va protagonitzar una nova fugida, ara a la plaça d’Hèrcules d’on es va escapolir fent ziga-zagues. Perseguit pels trets dels milicians, fou acorralat al carrer dels Escorredors de Sant Francesc i morí d’un tret al cap. Segons la senyora Forés, jove del Jaume Guiu, Guiu coneixia el guàrdia d’assalt que el va matar i abans que disparés li va dir: «No tiris, Català!» perquè aquest és el nom del guàrdia d’assalt que li va causar la mort i que el Guiu coneixia d’abans.
No va ser fins al 28 de juliol en què es va constituir el Comitè Antifeixista. Aquest fet va permetre que tot es calmés una mica i va posar fi a aquesta situació descontrolada gràcies a la retirada de les forces armades que circulaven pel carrer. En aquest comitè Antifeixista hi participaven militants de Partits Republicans d’Esquerra, el Partit Socialista i la UGT, el POUM, el Partit Comunista de Catalunya, la Formació Obrera Local i la CNT i la FAI.
El dia de la seva mort, la Rosa Escudé estava embarassada de quatre mesos i ja tenia un fill amb 4 anys d’edat, el Fernando Guiu. La seva vídua ho va perdre tot i el pis on vivien als quarters de cavalleria va ser saquejat i cremat. Un metge li digué que quan fos el moment de néixer la criatura que li truqués a ell, ja que hi havia ordre d’assassinar el nounat que agafaria el mateix nom del seu pare, Jaume. El Joan Olivella Guiu, besnet del Jaume Guiu Guimó, ens explica que una miliciana d’esquerres va acollir la Rosa i els nens a casa seva durant un temps.
Però tots aquests moments dramàtics que va patir no li van servir de gaire, perquè un cop acabada la Guerra amb la victòria dels franquistes, aquests tampoc van tenir cap consideració cap a ella, ja que va ser marginada i mai se la va ajudar. Com a vídua de guerra del bàndol franquista tenia dret a obtenir un estanc de tabac o una administració de loteria, però tot i que ho va demanar, mai se li va arribar a concedir i la Rosa es va haver de guanyar la vida com a cosidora de l’Hospital de Sant Joan de Reus on també va fer tasques de neteja.
A inicis dels 70 i encara sota el règim franquista, l’Ajuntament de Reus va decidir posar el nom d’un carrer a Jaume Guiu, però en arribar els primers ajuntaments democràtics se li va canviar el nom per carrer d’Antoni de Bofarull, un carrer que uneix el passeig Prim, un militar, amb la plaça de Gandhi, un pacifista.