Aquest mes de setembre s’ha publicat el segon número del butlletí Prioritat, «Siurana, quan el riu sona», un monogràfic que posa en valor la importància de l’aigua del riu Siurana. Al llarg de la seixantena de pàgines, el document fa un repàs dels orígens del pantà prioratí i l’ús que s’ha fet i es fa de l’aigua del seu riu, i es dona veu a diversos actors implicats per escriure els respectius punts de vista d’un tema que s’ha convertit en una problemàtica.
Des de Prioritat i altres entitats, com el GEPEC, es demana que s’acabi revocant la concessió de l’aigua que hi ha actualment de Siurana al pantà de Riudecanyes. Aquest transvasament es va reprendre el passat mes d’agost, després que des del 2022 no es produís a causa de la sequera. «Sabem que el cessament de la concessió d’aigua és una solució a llarg termini, però se n’han de buscar altres ‘mentrestant’ que millorin l’estat ecològic del riu Siurana i la disponibilitat d’aigua del Priorat», apunta el tècnic de Comunicació de Prioritat, Marc Pascual, qui afegeix que «des de fa un parell o tres d’anys, ja no és un tema tabú».
Segons el president de Prioritat, Àngel Cortadelles, malgrat el que comporta que sigui un tema judicialitzat, han detectat que hi ha la «voluntat» de trobar solució a la problemàtica, tant per part de la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes com per part de l’administració pública, que té ara «la pilota a la seva teulada». La posada en marxa del projecte d’aigua regenerada de l’EDAR de Reus permetria regar els avellaners del Baix Camp amb aquesta. A hores d’ara, però, l’Agència Catalana de l’Aigua preveu que la planta entri en funcionament el 2027.
Cortadelles planteja una reflexió sobre la dependència d’aigua de Siurana al Baix Camp: «No confieu d’un aigua que possiblement per la situació de canvi climàtic que patim no hi serà, i de fet no hi ha sigut recentment». Cal recordar que el reg majoritari al Priorat (vinya i olivera principalment) és de suport, de «supervivència» de les plantes, i la quantitat és «mínima». Ara bé, hi ha quatre poblacions de la comarca que disposen de l’aigua del riu Siurana per al seu ús de boca, que són Poboleda, Torroja del Priorat, Gratallops i Porrera.
El butlletí, una eina ‘descomplicadora’
El passat divendres, 5 de setembre, va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal del Priorat a Falset un acte per fer arribar el monogràfic a la ciutadania. «Del Siurana es parla molt, i vèiem que moltes vegades no hi havia informació del tot acurada», explica Cortadelles. La idea de tirar endavant aquest segon butlletí rau en la necessitat de «fer pedagogia», en paraules de Pascual: «Es tracta d’una eina ‘descomplicadora’ i que ofereix una visió crítica». «Per a què hi hagi debat s’ha d’entendre de què es parla», assegura Natàlia Tersa, membre de la junta actual, presentada el passat mes de juliol.
L’associació Prioritat, que compta amb l’afiliació de persones físiques, empreses i ajuntaments, va néixer l’any 2007 amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement del Priorat com a paisatge cultural, sota la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, dins de la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Una de les següents fites que vol assolir Prioritat és que el Govern de la Generalitat aprovi que s’inclogui com a patrimoni els paisatges culturals a la Llei del patrimoni cultural de Catalunya. A hores d’ara, tal com apunten des de l’entitat, s’està fent la revisió a nivell legislatiu.
No tan sols és l’aigua el tema que preocupa al Priorat, també en són «candents» altres com la gestió forestal i l’habitatge, els cultius abandonats i el despoblament. Des de la plataforma expliquen que des del Govern, el Priorat ha estat una comarca tractada amb «condescendència, malgrat que no s’hagi acabat traduint en actuacions». Amb tot, es mostren optimistes i consideren que en els darrers anys, «s’han obert portes mai abans obertes».