Aprofundint en el tema, arribem a un dels principals fronts d’atac contra el català: el sistema educatiu. L’escola ha estat, i continua sent, una via estratègica per intentar minoritzar la llengua pròpia.
Un cop qüestionada i atacada la immersió lingüística —que des del curs 1983-84 ha estat una eina cohesionadora i d’èxit contrastat—, el català queda relegat pràcticament només a l’aula. Malgrat que el decret el defineix com a llengua vehicular, tan bon punt s’abandona l’espai formal de la classe, predomina el castellà: al pati, al carrer i, sobretot, a casa i en les relacions socials.
Aquest contrast constant genera un escenari confús per a molts infants. El contacte amb el català, en aquests casos, pot acabar sent tan superficial com el que es té amb una assignatura optativa de francès, anglès o llatí.
La desaparició del partit Ciudadanos —tot i que, com les males herbes, el seu esperit sembla rebrotar— no ha comportat el final del conflicte. De fet, aquell partit va néixer amb un objectiu clar: crear un problema lingüístic allà on durant dècades havia existit una convivència normalitzada.
La seva acció política va inocular una hostilitat creixent cap al català, no només intentant arraconar-lo, sinó també esmicolant-lo i ridiculitzant-lo. Aquest intent de minimitzar el català s’ha dut a terme en paral·lel a l’estratègia de maximitzar el castellà, anomenat español per reforçar-ne la idea de llengua universal i superior. Una universalitat que es nega i es combat sistemàticament quan es tracta del català i de la resta de llengües cooficials.
Amb aquest panorama, s’espera que els resultats escolars siguin equivalents entre l’alumnat que estudia i viu en català i aquell que només l’utilitza dins de l’aula. Resulta sorprenent, per tant, que les mitjanes estadístiques encara siguin raonables, i no facin saltar totes les alarmes.
En definitiva, la llengua pròpia, en un país sense Estat propi i subordinat a un Estat que ignora la seva pròpia Constitució, no pot aspirar a una pervivència tranquil·la ni natural. Mentre l’Estat espanyol utilitzi tots els mitjans a la seva disposició per combatre el català, cap esforç serà sobrer ni suficient per garantir-ne el futur.