Darrerament, dos fets —o notícies— han sacsejat la política catalana. Però, com ja s’ha comentat en diverses ocasions, per entendre’ls cal posar el focus a Madrid, que continua sent el centre real on es juga la política de Catalunya. No només pel PSC-PSOE, que amb una lògica de dependència necessita beure a la font central per desenvolupar les seves actuacions —i la continuïtat del tandem Sánchez-Illa és clau per ambdós partits—, sinó també pels partits independentistes. Junts i ERC han traslladat els seus pesos pesants, almenys pel que fa a la repercussió mediàtica, a la capital de l’Estat. L’objectiu, segons ells, és que allà qualsevol gest tingui més impacte mediàtic que no pas al Parlament català.
Els dos fets a què fem referència, tot i produir-se per separat, estan molt relacionats. Per una banda, l’enquesta de La Vanguardia, que ha estat àmpliament difosa per la premsa. Aquesta mostra un fort creixement d’Aliança Catalana en intenció de vot, sobretot a costa de Junts. Per l’altra, la negativa de Podemos a aprovar la delegació —no confondre amb el traspàs— de competències en matèria d’immigració.
La coincidència temporal d’aquests dos esdeveniments i el discurs defensiu de Junts, especialment la intervenció de Míriam Nogueras al Congrés, han reforçat la imatge que Junts es mou a remolc d’Aliança, com si acceptessin la idea que una part del vot s’estava traslladant a l’extrema dreta catalana.
Anem per parts. La no aprovació de la llei el passat 23 de setembre té un origen que ha quedat desvirtuat pel soroll posterior. La situació a Podemos explica molt: el partit vol marcar distància i un perfil propi, sobretot respecte a Sumar, i intenta mantenir una certa presència a Catalunya —tot i haver desaparegut al País Basc—. Això fa que vulguin enfrontar-se a Comuns, que també pot captar vots, presentant-se com a paladins de la defensa de la immigració i titllant la norma de racista, oblidant que Ione Belarra, actual secretaria general de Podemos, era ministra el 2022 quan a la tanca de Melilla van morir 37 persones i hi va haver 70 desapareguts.
La votació no va reeixir, i es van veure moments tensos al Congrés. Destaca l’estirabot de Gabriel Rufián, que va afegir-se als insults de Podemos cap a Nogueras, acusant-la de racista. Això va semblar més propi d’un membre de Sumar o del PSOE que d’ERC. Val la pena recordar que tots els partits catalans, inclòs ERC, estaven d’acord amb la cessió proposada, de manera que la retòrica sobre la suposta “racista” perdia força. Fins i tot Pablo Iglesias va perdre els nervis i es va mostrar poc comú en mitjans, i tot això evidenciava que, tot i impedir l’aprovació de la norma, Podemos havia perdut el relat.
Aquest escenari, sumat al discurs de Junts —que defensava una postura identitària poc vinculada a la qüestió de la immigració— i a l’enquesta que mostrava la pèrdua de votants de Junts a favor d’Aliança Catalana, reforça la idea que el partit de Puigdemont no acaba de trobar la manera d’actuar en aquest nou context electoral.
Cal destacar que la negociació sobre la delegació de competències es va fer el gener de 2024, abans de les eleccions al Parlament i, per tant, abans de l’impacte d’Aliança en les enquestes. Això fa pensar que la primera intenció del traspàs no tenia res a veure amb la defensa identitària que després va exposar Nogueras. La transferència s’havia plantejat com una més per a Catalunya, que hauria de ser desenvolupada i aplicada pel govern de Salvador Illa, sense modificar-ne el contingut. Per tant, cal preguntar-se si el discurs ha canviat després per pressions externes o estratègies partidistes.
Si així ha estat, s’ha deixat arrossegar per la cridòria política i s’ha convertit un procés necessari en un argument partidista que ara sembla beneficiar tothom menys Junts. A més, val la pena revisar l’enquesta més enllà dels hipotètics escons, ja que la distribució depèn molt de les circumscripcions. Hi ha una dada preocupant: VOX obté un 12,1% d’intenció de vot (un augment de més de 4%), mentre que Aliança Catalana se situa al 11,9% (un increment de l’8%). Això significa que hi ha més gent disposada a votar l’extrema dreta estatal que la catalana. En qualsevol cas, gairebé una quarta part dels enquestats (el 24%) mostra intenció de votar partits d’extrema dreta, doblant els resultats de les darreres eleccions.
Així, igual que Podemos s’ha equivocat en la seva posició i en les explicacions per rebutjar la delegació de competències a Catalunya, sembla que Junts també ha errat intentant convertir una assumpció més de competències en un enfrontament identitari dur, quan la immigració és, sens dubte, un problema important.
També la resta de partits haurien de revisar la seva situació, perquè l’augment de l’extrema dreta està erosionant vots a tots: des del PSC-PSOE i Comuns, fins al PP. Algú es pensa, o vol pensar, que només guanya Aliança i VOX dels vots que perd Junts?
Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.