Viatjar en avió pot ser una experiència altament estressant per a les persones autistes. Els aeroports sovint resulten desbordants: cues i acumulacions de gent, presses, imprevistos i retards, canvis de temperatura, olors intenses de perfums al pas pel duty free, eixugamans sorollosos als lavabos i excés d’interacció amb el personal als controls de seguretat i passaports amb poca experiència d’acompanyament al col·lectiu autista. Aquests són alguns dels factors que els fan experimentar nivells d’estrès elevats durant totes les fases del trajecte, des de la planificació a casa fins a l’arribada a la destinació final. I generen una sobrecàrrega sensorial i sostinguda que pot esgotar les seves funcions executives durant hores o dies.
Aquesta és una de les conclusions d’un estudi pioner liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que busca transformar el transport aeri en un sector veritablement inclusiu. El projecte PATHS (Pathways to Stress-Free Air Travel for Autistic Passengers), finançat per la Convocatòria UOC Research Accelerator 2025, ha recollit les experiències de més de 300 persones autistes adultes i famílies de Catalunya per identificar els reptes específics que afronten durant els desplaçaments aeris i proposar solucions pràctiques i aplicables per a la indústria.
Estrès acumulatiu durant tot el procés de viatge
Els resultats preliminars de l’enquesta mostren que, a diferència de la població general —on l’estrès sol disminuir després de superar el control de seguretat—, les persones autistes mantenen nivells alts de malestar de manera constant al llarg de tot el trajecte. Els pics d’estrès més elevats es concentren en la fase de preparació i durant l’aterratge, però el nivell de tensió es manté estable fins a l’arribada, en un efecte de bola de neu acumulativa.
Les persones autistes representen entre un 1 i un 3% de la població. Tot i això, s’enfronten a un entorn que sovint no és accessible per falta de coneixement i formació d’accessibilitat específica, explica Pere Suau-Sanchez, catedràtic de gestió del transport aeri de la UOC i co-investigador principal del projecte. «És la primera recerca que considera l’enfocament porta a porta —de la preparació del viatge fins a la destinació final— en viatges de persones autistes. A més, considerem diversos perfils de persones autistes —homes, dones, nens i nenes—, quan fins ara la majoria d’estudis s’han centrat majoritàriament en infants i famílies».
El catedràtic explica que la idea va néixer d’un equip multidisciplinari —que combina gestió, psicologia i arquitectura— per donar suport al col·lectiu autista, aprofitant un augment de l’interès del sector de l’aviació a l’hora de considerar les capacitats invisibles: «Volem contribuir amb una guia de referència per a gestors aeroportuaris i companyies aèries», afegeix.
A nivell qualitatiu, les famílies i adults autistes reporten un desgast que comença molt abans d’arribar a l’aeroport i que s’estén més enllà de la finalització del viatge.
Una de les aportacions més innovadores de la recerca és la identificació de quatre perfils diferenciats de viatgers autistes mitjançant tècniques estadístiques avançades d’anàlisi de clústers (agrupació per similituds). Aquesta diversitat evidencia que no existeix una solució única i reforça la necessitat de suports flexibles i adaptables.
Propostes concretes des de l’experiència viscuda
Més enllà de les dades quantitatives, els grups focals amb persones autistes adultes i famílies han permès identificar necessitats transversals i propostes de millora concretes. Entre les més destacades, hi ha la formació del personal com a eix central —no només sobre protocols, sinó sobre sensibilització profunda cap a les discapacitats invisibles—, l’accés a informació accessible, anticipada i visual per reduir la incertesa, la millora de la senyalització i el wayfinding (orientació i navegació) amb sistemes intuïtius, i la creació d’espais de calma i regulació sensorial distribuïts per la terminal.
Els participants remarquen també la importància de la flexibilitat i la capacitat d’adaptar les mesures a les necessitats de cada persona i situació. Poder escollir si embarcar al principi o al final, o optar per un distintiu discret a la targeta d’embarcament en lloc d’un collaret visible, són formes de respectar la diversitat de necessitats individuals que contribueix a reduir significativament l’ansietat.
Després d’aquesta fase de recollida de dades i cocreació, el projecte PATHS entra en la seva etapa final. L’equip investigador —del que també forma part Raquel Colacios-Parra, investigadora en urbanisme de la UOC— finalitzarà l’anàlisi exhaustiva de totes les dades recollides, duent a terme anàlisis estadístiques avançades per consolidar els perfils de viatgers i les principals conclusions.
Es crearà un informe de recomanacions per a la indústria —adreçat a aerolínies, gestors aeroportuaris i altres actors del sector— amb propostes concretes classificades per la seva viabilitat d’implementació. Entre les mesures més immediates destaquen canviar el mobiliari per crear zones de descans, substituir els eixugadors de mans sorollosos per tovalloletes de paper, regular la intensitat de la llum i proporcionar informació visual accessible.
Altres mesures a llarg termini inclouen millores en la senyalització, l’ús d’il·luminació natural i materials no reflectors, la formació contínua del personal i la implementació de tecnologia avançada, com els nous escàners que permeten inspeccionar l’equipatge sense retirar líquids ni dispositius electrònics.
Finalment, els resultats seran recollits en un article científic per a la seva publicació en una revista especialitzada, contribuint així al coneixement acadèmic sobre autisme i transport.