«Si tenim com a referència el Parc Natural del Montsant ni dels Ports, que en 30 anys no s’ha fet ni un pla de gestió d’incendis, què es vol fer amb el Parc natural de les Muntanyes de Prades?»
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha fixat per mitjans del 2026 l’entrada en funcionament del parc natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. L’Ajuntament de Cornudella del Montsant és l’unic municipi que sembla presentar reticències al seu desplegament. Però baixant l’esgraó administratiu, hi ha tot un seguit de propietaris que també han volgut dir la seva i s’han sentit abandonats i silenciats en la seva oposició al parc. Entre els que manifesten el seu desacord amb la manera com s’està gestionant la creació del Parc Natural Enric Gran i Pilar Pons. Ell és veí d’Arbolí, amb 50 hectàrees que entren dins de l’espai delimitat, i la segona nascuda a Prades, amb una dotzena. La seva impressió és que la seva veu ha quedat muda tot el procés dut a terme fins a l’actualitat. La Pilar es queixa, en primer lloc, d’una qüestió operacional: «La pàgina web del Departament de Territori on podies deixar les teves al·legacions ha estat inoperativa durant la majoria de dies», explica. A partir d’aquí, els entrebancs han estat múltiples no des del punt de vista administratiu sinó per la manera de fer per part del Departament de Territori. «No havia pagat mai contribució rústega pels terrenys que tinc a Arbolí. I això que ho havia preguntat sempre en previsió que no hi hagués un recàrrec. Però a partir de l’any passat ja m’han passat factura, suposo que en previsió de la creació del parc natural», explica Enric.
La seva principal queixa, però, és la «desinformació que patim els propietaris. Nosaltres vam anar a la reunió que es va fer a l’Ajuntament de Prades el 23 de febrer de 2023 i vam rebre una explicació, per part d’una empresa externa contractada per l’administració, que es va limitar a exposar quina era la delimitació del Parc Natural sense estar capacitat per respondre a les preguntes que li fèiem sobre els detalls de la gestió. No se’ns va informar res de quines afectacions i imitacions tindríem com a propietaris. Amb la sorpresa que aquest àmbit territorial era més extens del que es preveia en un principi, fins a agafar tota la serralada, i s’havia dut a terme d’esquena de la gent», exposa Enric.
Segons exposa la Pilar, «a nosaltres se’ns ha dit que els ajuntaments estaven d’acord amb la creació del Parc natural i el que comporta. I jo em pregunto: un ajuntament té la potestat de parlar en nom d’uns terrenys que no són seus i són privats? No crec que això es pugui fer en un país com el nostre, que es diu abanderat en llibertats i drets?».
«Ara perdem la possibilitat de decidir què es farà dels nostres terrenys en un present i un futur», afegeix la Pilar. L’Enric posa exemples pràctics: «Hauré de fer tot un seguit de tràmits perquè em permetin accedir a les meves finques», lamenta, «amb la qual cosa hauré de dependre d’una entitat gestora que em condicionarà el que pugui o no pugui fer a la meva finca». I recorda que la seva família «ja va permetre la creació d’una pista forestal per poder accedir a la llenya tallada». És a dir, «nosaltres ja sabem com fer la gestió de les nostres finques», etziba. «Em sento discriminada perquè no ens informen, però sí que ens obliguen a pagar impostos un cop ells han decidit per nosaltres. No vull que cap persona aliena ni organisme gestioni la meva propietat. Si tenim com a referència el Parc Natural del Montsant ni dels Ports, que en 30 anys no s’ha fet ni un pla de gestió d’incendis, què es vol fer amb el Parc natural de les Muntanyes de Prades?», exposa la Pilar, deixant clara una promesa: «Defensarem la nostra terra fins a l’últim alè. Per què la volem una gestora nosaltres?».