L’art de fer castells el podem observar des de molts punts de vista. Un d’ells té a veure amb la resiliència, paraula de moda des de fa algun temps, i que ve a definir la capacitat que té algú per aixecar-se després d’haver caigut, i de fer-ho les vegades que calgui per poder complir un objectiu. Els castells són força, equilibri, valor, seny, perícia i, també, sovint, resiliència.
I Reus té una colla que ho és molt, de resilient. La història dels Xiquets de Reus està plena d’alts-i-baixos, de moments d’eufòria combinats amb episodis de desencís… Però sempre han trobat l’energia i la motivació necessàries per recuperar-se i convertir-se en un exemple de resiliència.
Tot això ve a tomb perquè aquest dissabte, els Xiquets de Reus trauran la seva tossuderia de l’armari per insistir en un objectiu que a la gran festa castellera que va ser la diada del Mercadal els va sortir malament. Volen tornar a intentar el 3de9 amb folre, castell que la colla ja coneix, però que se li resisteix des de fa un temps. Al Mercadal, van estar a un pas de carregar-lo, però, així i tot, van ordenar a la canalla de tirar avall, perquè l’objectiu no era només fer l’aleta, sinó fer el castell sense caure. A hores d’ara, els Xiquets no en tenen prou en fer l’aleta d’aquest castell, el volen descarregar. I dissabte ho volen tornar a intentar.
Per aconseguir l’objectiu calen algunes condicions. La primera, la perícia, el saber fer el castell, haver-lo assajat, haver fet mil-i-una proves, analitzar cada posició d’aquesta obra d’enginyeria humana que és un castell. Això, els Xiquets ho han fet, no se’ls pot demanar massa més. La segona és un intangible: creure’s que el poden fer, i, si hi insisteixen és que el castell, se’l creuen. I una tercera condició: Necessiten pinya, suport, caliu, sentir-se acompanyats, que la ciutat, de la qual en són uns molt bons ambaixadors, els doni suport. La diada del Mercadal (l’acte més mediàtic de l’any a la ciutat) feia molt de goig fa un parell de setmanes, estava plena. Doncs la mateixa gent de Reus que va anar a veure aquells castellassos i que va ser testimoni de la frustració dels Xiquets, hi ha de tornar per veure com la tossuderia (una altra manera de dir resiliència) pot tenir els seus fruits.
No sé què passarà dissabte. Però només l’exemple de capacitat de superació que mostra aquesta colla ja té un gran valor per si mateix i, per tant, hauria de ser motiu d’admiració.