Quan arriba el novembre, les pastisseries i les llars del país s’omplen de castanyes, moniatos i panellets. La tradició marca que, per Tots Sants, es preparin aquests dolços petits i aromàtics per compartir-los en família, en una jornada dedicada al record dels difunts.
L’origen de la festa de Tots Sants es remunta al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va consagrar el panteó romà a la Mare de Déu i als màrtirs cristians. Amb el temps, la celebració es va estendre arreu d’Europa i va incorporar costums locals, com el d’honrar els qui ja no hi són amb àpats i dolços especials.
Segons alguns historiadors, els panellets serien hereus dels menús que antigament s’oferien durant els funerals a la vella Catalunya. En aquests àpats es preparaven aliments a base de fruita seca i sucre, ingredients energètics i fàcils de conservar, que s’associaven amb la força vital.
Una altra teoria apunta als antics campaners, que per Tots Sants passaven llargues hores fent repicar les campanes per recordar els morts. Els veïns els oferien fruita seca, pastissets i vi dolç per agrair la seva feina i ajudar-los a suportar el fred i el cansament. D’aquell costum en va sorgir la tradició de la castanyada i, amb ella, la dels panellets.
Actualment, aquesta celebració continua ben viva malgrat la influència del Halloween anglosaxó. Els panellets -especialment els de pinyons, però també d’ametlla, coco, cafè o xocolata- són presents a taules de tot el país, així com al País Valencià i a les Illes Balears.