Des del 2024, la Comunalitat Reus Sud ha dut a terme 115 activitats, amb més de 700 participants, i ha impulsat cinc xarxes d’ajuda mútua i cinc projectes acompanyats; a més, onze persones de l’entorn han trobat feina en empreses del sud de Reus. Amb l’objectiu d’impulsar i donar suport a iniciatives d’economia social i solidària al centre i sud de la ciutat de Reus, l’any 2022 va néixer la Comunalitat Reus Sud, i l’any passat l’Ajuntament de Reus va rebre una subvenció per part de la Generalitat de Catalunya per destinar-la a aquest projecte i a la Comunalitat El Rusc.
Cinc grans eixos
Les línies de treball de Reus Sud s’estructuren al voltant de la sobirania cultural, l’alimentària, l’energètica i la residencial, i els feminismes. Cadascun d’aquests eixos està liderat per una de les entitats activadores: Icaria Cooperativa, Eixarcolant, Enernou, Llars Familiars, i Heroïnes Anònimes, respectivament. Tot plegat, per generar alternatives locals que posin les necessitats socials al centre de l’economia i es creïn xarxes de suport mutu i béns comuns urbans, d’ús comunitari o col·lectiu.
Pel que fa a la sobirania cultural, està en marxa la transformació de l’edifici del Giny en un espai cultural feminista de gestió públic-comunitària i la creació de Ràdio Conxita com a plataforma de comunicació comunitària.
Quant a sobirania alimentària, s’ha decidit engegar la prova pilot del menjador escolar agroecològic a l’Escola Alberich i Casas i la promoció de la xarxa d’horts urbans comunitaris de Reus.
Per tal de treballar per la sobirania energètica, des de la Comunalitat s’està acompanyant a la constitució de la primera comunitat energètica L’Electra de Reus SCCL, formada per entitats i veïns de la zona sud, i s’ha optat per col·laborar amb Càritas en la implantació d’una instal·lació fotovoltaica a l’edifici de la Fundació Pont i Gol, destinada a l’autoconsum i a cobrir part de la demanda energètica d’equipaments.
En l’àrea de la sobirania residencial, amb la creació del projecte Eina es pretén facilitar la cessió d’habitatges desocupats, i amb l’acompanyament a La Moixonada en el seu procés de creació de la cooperativa d’habitatge per impulsar la primera promoció d’habitatge cooperatiu a la ciutat, un projecte pioner a Reus.
Pel que fa a l’àrea de feminismes, s’ha creat un espai de cures i suport mutu, Ca la Conxita, s’ha generat una eina segura per detectar i canalitzar casos de violència masclista, La Bústia, i s’han posat en marxa tallers de masculinitats alternatives.
Aquest matí de dilluns, s’ha fet un balanç dels dos darrers anys del projecte col·lectiu impulsat per entitats, cooperatives i associacions del territori amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació i Mas Carandell. Des de l’autoorganització, es vol donar resposta a necessitats col·lectives i contribuir al desenvolupament local, a partir de l’impuls i l’enfortiment dels béns comuns i de les iniciatives basades en la cooperació i el suport mutu.
En el primer període 2022-2024, la Comunalitat Reus Sud va comptar amb unes 180 activitats diverses entorn les sobiranies que ha continuat treballant en aquest nou període. Ja en aquella primera convocatòria del projecte va aconseguir, entre d’altres, gairebé 30 insercions laborals.
En aquesta segona convocatòria, Reus ha desplegat dues de les 25 comunalitats urbanes que s’han constituït a tot Catalunya gràcies al programa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat: la Comunalitat Reus Sud i la Comunalitat El Rusc.
A la roda de premsa han assistit Ricard Aragonès, Paula Llaurador, Joan Figuerola, Laura Recasens i Laura Peris, com a membres de la Comunalitat Reus Sud, i el regidor de l’àrea, Òscar Subirats. Subirats ha posat en relleu com la Comunalitat, en paral·lel a l’acció de l’ajuntament, dona resposta a «reptes econòmics i socials» i «enriqueix» l’economia social i solidària a Reus, una ciutat que «sap innovar amb les persones i el bé comú al centre».
«Com més persones aconseguim, major serà l’impacte», assegura Aragonès, qui afegeix que s’ha de ser capaç de «fer que l’economia social i solidària sigui una pota d’entrada a l’associacionisme i el cooperativisme per a totes les persones que configuren Reus». «Es tracta d’un pal de paller perquè ajuda la comunitat a ser més forta, ens prepara per a tots el canvis de la globalització capitalista i per a tenir una major resistència local davant els vaivens de l’economia internacional», conclou.