Nom i cognoms: Carles Duarte i Montserrat.
Data de naixement: 16 de setembre de 1959.
Com vas arribar al món editorial? Escrivint a editors.
Quin va ser el teu primer llibre? ‘De lingüística Curs de llenguatge administratiu’ (1979); de poesia ‘Vida endins’ (1984).
Com va sorgir la idea d’escriure’l? De poesia, en vaig començar a escriure arran del cop d’estat de Xile de 1973. Llegia Neruda, Me’n va colpir la mort.
Va ser complicat publicar-lo? El primer llibre de poesia, el vaig enviar a l’Editorial Moll i Josep Maria Llompart s’hi va interessar i es va engrescar a publicar-lo.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor? La coneixença amb altres escriptors amb una obra que valoro intensament; la participació al Festival de Poesia de Barcelona i lectures en països llunyans com Argentina, Austràlia o Islàndia.
On t’agradaria arribar? A lectors que se sentissin profundament acompanyats pels meus poemes.
Creus que podries definir el teu estil literari? Mediterraneïtat, confluència de lirisme i reflexió, devoció per la bellesa i construcció de ponts amb els lectors.
Quin és el teu procés d’escriptura? concepció global prèvia d’una obra i escriptura per etapes.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure? M’estimo més començar a escriure els textos en llapis o ploma.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit? Cap de concret.
Quants llibres has publicat? A l’entorn de 50, sense comptar-hi traduccions.
Tens algun escriptor clàssic de referència? Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Joan Maragall.
I algun de contemporani? Màrius Sampere.
El millor avantatge de la teva feina? Crear, per mitjà de la paraula, vincles d’arrelament a la vida.
El pitjor inconvenient? La dificultat d’arribar al públic de les generacions que emergeixen.
Quin llibre t’hauria agradat escriure? ‘El caminant i el mur’ de Salvador Espriu.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure? ‘Tríptic hebreu’, ‘L’alba del vespre’.
Quin llibre estàs llegint? ‘Saur’ de Laia Llobera.
Llegeixes quan estàs escrivint? Llegeixo cada dia, sempre.
Recomana un llibre: ‘La conversa dels ocells’, de Farid ud-Din Attar, que he traduït al català.
Recomana un llibre teu: ‘Tríptic hebreu’, ‘L’alba del vespre’.
Quin llibre no escriuries ma?: Una novel·la.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat? En lingüística ‘Síntesi d’història de la llengua catalana’; en poesia ‘Tríptic hebreu’ i ‘L’alba del vespre’.
Quin és l’últim llibre que has publicat? ‘El passat es destrena’, amb Anna Rispau i Antonio Hervás Amezcua.
Què en destacaries? El diàleg amb un pintor que admiro i amb una poeta que valoro pel seu compromís creatiu.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial? Les principals anècdotes són amb l’edició del ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’ de Joan Coromines, on vaig col·laborar entre 1979 i 1989. Treballàvem amb linotípia i sense ordinadors i el pobre linotipista, Teodor Grau, anava ben de bòlit amb les nostres anotacions marginals a les galerades i compaginades.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara? Es tracta de traduccions que faig, amb Yoshiyuki Matsuoka, de dos grans clàssics japonesos medievals, Hojoki i Tsurezuregusa, textos escrits per monjos que van marxar de Kyoto per fer vida d’ermitans.