A Reus, més enllà de les flors i les visites al cementiri, el dia també té gust de panellets, castanyes i confitura. Com marca la tradició, diverses entitats de la ciutat mantenen viva una de les festes més genuïnes del calendari ganxet: les rifes de confitura.
Aquest dissabte, des de bon matí, l’activitat serà intensa en seus com l’Orfeó Reusenc o la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia. Grans i petits faran cua per comprar els tiquets, esperant amb il·lusió que la sort els somrigui. I, de sobte, entre murmuris i rialles, s’alçarà el crit més esperat: “I va bola, va bola!” —el senyal inequívoc que una nova rifa començarà.
Els afortunats que hi participin tornaran a casa carregats de dolçor: safates plenes de panellets, ampolles de moscatell o vermut, i alguna panera ben farcida per compartir en família.
Una tradició amb segles d’història
Encara que les rifes de confitura són sinònim de festa popular, el seu origen és molt antic. Els primers registres documentats a Reus es remunten al segle XIX, quan aquestes rifes servien com a recaptació de fons per a entitats i associacions.
Tanmateix, la pràctica de rifar dolços és encara més antiga. Ja el 1556, el consell reusenc havia d’imposar multes de cinc sous a les rifes de torrons “pel gran abús que se’n feia”, segons consten als arxius municipals.
Durant els primers anys del segle XX, el costum es consolidaria en cafès, societats i pastisseries de Reus i d’altres poblacions properes. Però no tot era flors i violes: la Hisenda pública, que tenia el monopoli de les loteries, prohibia aquestes rifes, considerant-les activitats irregulars. L’any 1903, La Vanguardia alertava que s’obrien expedients per frau contra els establiments que rifessin confitura.
Tot i això, la tossuderia reusenca podia més. Gràcies a gestions fetes fins i tot davant del ministeri corresponent a Madrid, les rifes van aconseguir autorització oficial per continuar. El Diario de Reus ho celebrava amb orgull, assegurant que s’havia salvat “una de les poques coses de Reus que quedaven”.
Des d’aleshores, la tradició no s’ha perdut. Generació rere generació, els reusencs saben mantenir viu l’esperit d’aquelles rifes de tardor. Cada 1 de novembre, la ciutat s’omple de veu, rialles i del perfum dels panellets acabats de fer.
Passejant pel centre, serà fàcil sentir aquell “I va bola, va bola!” que anuncia una nova oportunitat per a la sort. I, si l’atzar acompanya, no hi haurà millor recompensa que tornar a casa amb una safata plena de dolços, un licor per brindar i la sensació de participar en una història que ve de lluny.
Les rifes de confitura són una celebració popular, senzilla i autèntica, una manera dolça de mantenir viu el passat i de celebrar la vida en comunitat. Entre castanyes, panellets i moscatell, Reus preserva un llegat que és molt més que una tradició gastronòmica: és una expressió de cultura, identitat i memòria compartida.