Avui us porto una nova mostra de fins a quin punt aquest espai de recomanacions musicals pot arribar a ser divers. Sé que més d’una persona es tornarà a sorprendre per la cançó que he triat, i fins i tot potser rebré algun comentari dient-me que soc un carrossa o un romàntic. M’és igual, perquè aquesta setmana vull fugir de les novetats —o de les mig novetats— i m’he animat a compartir una de les peces més icòniques de la cançó italiana d’anys enrere, melòdica i preciosa, que molts de vosaltres segurament coneixeu: «Nel blu dipinto di blu», més coneguda com a «Volare».
Va ser composta l’any 1958 per Domenico Modugno, amb lletra de Franco Migliacci. Es diu que la inspiració li va sorgir després de despertar-se d’un son profund i contemplar les pintures ‘La femme au coq rouge’ i ‘Entre chien et loup’, del pintor francès Marc Chagall. La lletra descriu un somni en què el narrador vola pintat de blau, símbol de llibertat, alegria i eufòria, però també un recordatori de la fugacitat dels somnis.
«Nel blu dipinto di blu» va guanyar el Festival de Sanremo de 1958 i va representar Itàlia a Eurovisió el mateix any, on va obtenir la tercera posició. En l’àmbit internacional, la cançó també va ser un èxit. Modugno va obtenir importants reconeixements, entre els quals diversos premis Grammy. Des de llavors, ha estat versionada per artistes d’arreu del món, com Frank Sinatra, Luciano Pavarotti, David Bowie o els Gipsy Kings —que en van fer una versió diguem-ne discutible. Aquesta diversitat d’interpretacions ha consolidat «Nel blu dipinto di blu» com un clàssic universal, capaç d’emocionar generacions i travessar cultures.
Domenico Modugno (Polignano a Mare, Itàlia, 1928 – Lampedusa, Itàlia, 1994) va ser un dels cantautors italians més influents i prolífics del segle XX. Al llarg de la seva carrera va escriure i enregistrar prop de 230 cançons, i també va destacar com a actor de teatre i de cinema. Després de patir un ictus l’any 1984 que el va obligar a retirar-se de l’escena artística, es va dedicar a la política exercint com a parlamentari del Partit Radical Italià entre 1987 i 1992. Va morir als 66 anys a causa d’un atac de cor a la seva casa de vacances a l’illa de Lampedusa.
Entre les seves cançons més recordades, a més de la que us presento avui, hi ha «La lontananza», «Piove (Ciao ciao bambina)», «Resta cù’ mme» i «Va, pensiero». El llegat de Modugno continua ben viu i segueix inspirant generacions d’artistes i amants de la cançó italiana.
Compartim un vi Chianti mentre l’escoltem?