El projecte d’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona va fer el passat 31 d’octubre un significatiu pas endavant amb la constitució de l’associació que l’ha d’impulsar. La formen els alcaldes i alcaldesses de Cambrils, Constantí, la Canonja, Reus, Salou, Tarragona i Valls. Una àmplia representació territorial, però amb una majoria aclaparadora de representants del PSC. L’excepció és l’alcaldessa de Valls que representa a Junts. Aquesta és la composició d’aquest capítol de l’Àrea Metropolitana que es modificarà el primer semestre de 2026 amb la celebració de la primera assemblea de l’associació que obrirà la porta a la incorporació de la resta de municipis de la zona que abraça les comarques de l’Alt i Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès amb una població que frega les 550.000 persones.
L’èxit de l’Àrea Metropolitana no dependrà tant de la militància dels alcaldes i alcaldesses que s’hi incorporin com de la voluntat sincera, els missatges i les accions dels respectius consistoris, governs i oposicions. És fonamental preservar el clima polític local i allunyar-lo de les tensions i pretensions partidistes que es puguin viure al Govern de la Generalitat i al Parlament, peces clau pel reconeixement i l’obtenció de la llum verda administrativa i fàctica de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona.
Ha costat anys i panys arribar fins on som i molts polítics ja jubilats han aportat el seu gra de sorra, amb encerts i també errors. Aquest mes de desembre farà 23 anys de la constitució del Consorci del Camp de Tarragona que van integrar 118 ajuntaments, cinc consells comarcals -en aquell moment sense la participació del Baix Penedès-, la Diputació i agents socials. El Consorci va néixer el 2002 i el 2009 ja agonitzava sense solució de continuïtat. Va ser una llàstima perquè els seus objectius eren similars als de la futura Àrea Metropolitana: infraestructures, arribada del tren d’alta velocitat, corredor del Mediterrani, Consorcis del Transport i de la Immigració. En alguns d’aquests temes s’han fet alguns avenços, però en d’altres el més calent és a l’aigüera.
Entre els impulsors del Consorci, l’alcalde convergent de Tarragona, Joan Miquel Nadal, el socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez, el també convergent de Vila-seca, Josep Poblet, i el president convergent de la Diputació, Josep Mariné. Han passat dues dècades, tots aquests estan més o menys allunyats de la política, i la majoria dels càrrecs electes actuals del territori del Camp són d’una altra generació. Només suggereixo als actuals impulsors que revisin el que es va fer bé i malament en el Consorci per prendre nota, inspirar-se en els encerts i evitar els errors.
I hi ha un altra experiència territorial que valdria la pena analitzar, la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona. Nascuda el 2006 sota l’impuls principal de la Universitat Rovira i Virgili que va tenir l’habilitat d’alinear les cambres de comerç de Tarragona, Reus i Valls, i els sindicats UGT, CCOO i Unió de Pagesos. La Mesa també dorm el son dels justos, com el Consorci, però va ser una magnífica experiència de concentrar visions i potencials del territori. L’Àrea Metropolitana la conformen, de moment, només els municipis, però tard o d’hora hauran de fixar vincles orgànics o funcionals amb la resta del teixit social i econòmic del territori per assegurar que és un projecte global que pensa realment en tothom i que es compta amb tothom. A la cap i a la fi, l’únic sentit de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona és servir als interessos del mig milió llarg de veïnes i veïns per millorar la seva qualitat de vida.
L’Àrea tindrà èxit si toca de peus a terra i connecta amb la gent. Per això observo amb satisfacció que el primer president de l’associació impulsora sigui l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz. Ell ha viscut en primera línia el procés de segregació de la Canonja de Tarragona que es va assolir el 2010. Un exercici de memòria històrica i de reconeixement de la voluntat dels canongins i les canongines. Un exercici de transformació territorial que es va viure fa 25 anys de forma més tranquil·la que no pas la de Salou respecte a Vila-seca el 1989, en fa 36. Les dues, per cert, materialitzades un mes d’octubre. L’Àrea Metropolitana serà la transformació territorial més profunda si arriba a bon port. Un exercici de republicanisme i de federalisme, en el sentit del pes clau de les persones, una a una, i de l’organització política basada en la col·laboració.