Amb motiu de la inauguració oficial de l’Any Nacional Gaudí d’aquest dissabte a Riudoms i Reus, des de Reusdigital.cat ens hem posat en contacte amb el doctor arquitecte, músic i constructor d’instruments, Galdric Santana Roma, qui és el comissari de la celebració de l’efemèride, que commemorarà el centenari de la mort de l’arquitecte reusenc amb diversos actes i activitats arreu del país.
La figura d’Antoni Gaudí està «estigmatitzada amb l’objectiu turístic», en paraules del comissari, qui desitja que es reconegui més la seva aportació en la història de l’art i la natura: «No estem valorant el que tenim a casa nostra». A més, tal com apunta Santana, qui és director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’objectiu és aconseguir que la visió de Gaudí tingui una «resolució científica» i s’evitin les «sobreinterpretacions, sovint esbiaixades i errònies» que hi ha hagut sobre l’arquitecte en els darrers anys. «Gaudí ha esdevingut una marca, i això és tant una virtud com un problema», explica Galdric Santana.
La raó de ser de l’Any Gaudí, l’objectiu amb el qual Santana assumeix el càrrec de comissari, és que no sigui una «celebració efímera», sinó que hi hagi aportacions amb objectivitat i «que això no pari, que es creï una dinàmica fins que no es doni peu a divagacions i interpretacions lliures». «Qui estudia la seva obra i persona ho fa des de la hipòtesi i l’opinió, basades en la informació publicada al respecte els primers anys després de la seva mort», detalla Santana, qui afegeix que el seu «somni» és que en deu anys «quedi tot resolt».
L’èxit de Gaudí
Segons el comissari, l’èxit de Gaudi recau en el fet que feia una nova arquitectura, una «nova natura», amb elements «estèticament emocionals», que pot agradar a «molts perfils diferents de persones, artistes i científics, i al públic general».
Galdric Santana posa en relleu les aportacions de Gaudí en l’àmbit de la geometria i com, sense tenir-hi la consciència, el reusenc actuava sota principis de sostenibilitat: «Actualment, la seva obra passaria les anàlisis de qualitat i sostenibilitat».
Inauguració de l’Any Gaudí a Riudoms i Reus
Aquest dissabte, 8 de novembre, s’inaugura l’Any Gaudí a Riudoms i a Reus, en el seu lloc d’origen, en els espais de la seva infantesa. «L’objectiu és fer un reconeixement del lloc on Antoni Gaudí, fill de calderers, va viure la seva primera formació, on es va inaugurar el seu coneixement», reconeix Santana. En relació a aquest «retorn geogràfic», el comissari de l’Any Gaudí destaca la natura i el paisatge del Camp de Tarragona, un racó de la geografia catalana on la llum pren gran importància.
A la 1 del migdia, es podrà gaudir de l’espectacle inicial, a càrrec de La Puça, a la plaça de l’Arbre de Riudoms i tot seguit, es podrà festejar amb una cercavila pel carrer Major. Durant el recorregut, es farà una parada a la casa pairal de Gaudí, on es recollirà una caldera, i es clourà a les portes de l’ajuntament. Des del balcó, es produiran les intervencions de l’alcalde de Riudoms, Ricard Gili, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa.
A Reus, a les 5 de la tarda, se celebrarà l’acte institucional, que comptarà amb la conducció de la periodista Coia Ballesté i l’actuació musical de Camerata XXI. En aquest cas, hi intervindran de nou, l’alcaldessa de Reus, el batlle de Riudoms i el president de la Generalitat, i en aquest cas, també el comissari de l’Any Gaudí.
Pel que fa a l’esdeveniment de les 7 de la tarda al santuari de Misericòrdia, també creat per La Puça i dirigit per Cristina Cazorla, tindrà una durada de 50 minuts i combinarà art i tecnologia amb música en directe, pirotècnia, un vídeo mapping, un autòmat de 4 metres d’alçada, dansa, acrobàcies i elements visuals. S’explicarà de manera transversal els orígens del geni reusenc, la seva infantesa, la connexió amb el territori i el camí que el va portar a esdevenir un referent universal de l’arquitectura.
Més sobre Galdric Santana
Galdric Santana és professor agregat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya, arquitecte conservador de la Torre Bellesguard d’Antoni Gaudí i director del grup de recerca de Bellesguard.
A més, té un doctorat en Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbanístic i Rehabilitació de Construccions existents, amb la tesi «Les campanes del registre exterior de carilló, del gran orgue dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família». També duu a terme treballs de recerca i intervenció en el patrimoni general i en l’obra de Gaudí.