Amb un acte de fort caire institucional i amb la presència de moltes autoritats i representants d’institucions i entitats reusenques, el Teatre Bartrina va donar sortida aquest passat dissabte a la inauguració oficial de l’Any Gaudí, promogut per una comissió organitzadora formada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; el Consell Gaudí, integrat per institucions de caràcter cultural, acadèmic i gestors de diferents edificis gaudinians, alhora que els ajuntaments de Reus i de Riudoms. També hi va ser present una representació de les Illes Balears, per la Seu de Ciutat de Mallorca, així com de les poblacions castellanolleonsa i càntabra, d’Astorga i Comillas, respectivament, per les seves obres gaudinianes.
Un quartet de la reusenca Camerata XXI encetà l’acte presentat per la periodista reusenca Coia Ballesté, que féu una introducció argumental de caràcter històric, posant de relleu la importància d’honorar un geni com Antoni Gaudí Cornet, capaç d’aglutinar totes les institucions al voltant d’un objectiu comú, com el de commemorar la vida i obra de l’excepcional arquitecte del Baix Camp amb vocació universal.
La batllessa de Reus Sandra Guaita ressaltà la personalitat de Gaudí, com a persona avançada en el seu temps, símbol del progrés d’una ciutat dinàmica culturalment i econòmica. En destacà el llegat documental que ens ha deixat l’arquitecte, com la partida baptismal de la Prioral de Sant Pere, i les notes acadèmiques de les Escoles Pies, actual Institut Salvador Vilaseca, lloc on es formà d’adolescent, abans d’anar cap a Barcelona. Seguidament, el batlle de Riudoms Ricard Gili posà l’accent en les seves arrels lligades al Mas de la Calderera i a la Casa Pairal riudomenca: “Soc fill, net i besnet de calderer”, i a tot el paisatge del Camp, com els camins, les pedres, els arbres, la riera, i tots els elements naturals que van conformar el seu imaginari col•lectiu del futur gran arquitecte modernista català.
D’altra banda, el comissari de l’Any Gaudí, Galdric Santana, arquitecte, músic, constructor-restaurador d’instruments musicals històrics i director de la Càtedra Gaudí, en féu la semblança més acadèmica, com a expert gaudinià, i en ressaltà, entre d’altres coses, el lligam del nostre arquitecte amb la Renaixença catalana i els ideals de ‘pàtria, fe i amor’, i el posterior moviment del Modernisme, establint un clar paral•lelisme amb la idea de resurrecció cristiana del país. També en destacà el caràcter d’ambaixador de Catalunya al món.
Finalment, el president de la Generalitat Salvador Illa, clogué l’acte institucional apel·lant a l’ambició de Gaudí per fer avançar Catalunya. Illa posà èmfasi en la universalitat del llegat de l’arquitecte: «Avui ens toca a nosaltres fer avançar Catalunya amb la mateixa ambició i el mateix convenciment que va demostrar Antoni Gaudí. Cada edifici gaudinià, cada innovació arquitectònica, cada exuberància formal, cada disseny són expressions profundament catalanes i, precisament per això, inequívocament universals». Illa posà Gaudí com a exemple de superació col•lectiva davant dels reptes actuals de la societat catalana i de tot l’Estat espanyol.
La inauguració de l’Any Gaudí va culminar al Santuari de Misericòrdia, amb un acte obert a tothom, un gran espectacle multidisciplinari interpretat per La Puça i dirigit per Cristina Cazorla. La proposta artística va combinar art i tecnologia a través de música en directe, pirotècnia, vídeo mapping, dansa, acrobàcies i un autòmat de quatre metres d’alçada, representant la figura d’Antoni Gaudí Cornet. El temple reusenc marià, tan estimat per Gaudí, es convertí en un recorregut poètic pels orígens i la infantesa de l’arquitecte, la seva connexió amb el Baix Camp i el camí que el va portar a convertir-se en un referent universal de l’arquitectura i de la cultura catalana.