Potser sí que, en l’àmbit individual o de conjunts socials determinats, encara es podria parlar de Països Catalans, quan globalment es vol referir a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i a l’agermanament que hi pot haver per gaudir d’una llengua comuna. Però, malauradament, el que és clar és que de “germanor” n’hi ha ben poca, especialment si ens referim a la part valenciana.
És, exactament, el que passa amb les relacions amb l’Aragó. Encara que només fos per simpatia històrica amb la mai oficialitzada “corona catalanoaragonesa”, podrien ser de veïns ben avinguts, compartint més d’un projecte en comú. Però, en realitat, estan a matadegolla.
En ambdós casos, no serà per la part catalana, sinó per una estranya catalanofòbia encomanada de la resta de territoris sense cap lligam afectiu.
Curiosament, això es produeix amb més radicalitat quan les ideologies polítiques s’hi han posat, i encara més des de la irrupció de partits de la dreta extrema i de la ultradreta que, no oblidem, són votats prou majoritàriament per ciutadans d’aquelles terres, se suposa que de manera conscient.
Efectivament, aquesta ocupació del “sentiment català” a les Balears s’ha anat produint fa poc temps, molt diferent del que ha passat al País Valencià, que ha anat fent-se pas, distanciant-se i volent-se diferenciar des de ja fa bastant temps, representat pel sector de ciutadans que guanya electoralment.
Això deixa clar que aquell sentiment d’origen medieval, que podria ser compartit amb orgull per tots per a profitosos projectes en comú, ha estat enterrat a les mateixes terres.
Els sentiments potser són l’única cosa que no es poden imposar, i si antigament n’hi va haver de veritat amb una certa amistat recíproca, és evident que ara estan més per la competència, moguts per l’enveja, molt a prop del general “a Cataluña ni agua” o, si més no, del “lo mismo que Cataluña” que prolifera per la resta d’Espanya. Tot això és fruit del que s’ha anat inculcant ideològicament per part dels qui interessen esmicolar tot el que fa referència a Catalunya, al català i als catalans, interessats a mantenir viu l’argument de no tocar res i que no quedi en evidència el respecte que es mereix Catalunya, encara que només sigui per ser una de les comunitats que més aporten i que ajuda a quadrar pressupostos.