El 22 de novembre l’agenda de concerts ens presenta el recital d’una parella de músics encantadors, parella artística però també parella sentimental. Cantora ella i guitarrista ell, són una de les actuacions més prometedores del Festival Accents d’enguany. Pot servir de garantia el fet que procedeixen del flamenc, un gènere que normalment el cultiven músics excel·lents perquè cal interpretar-lo sense additaments: Només veu, guitarra, palmes i prou. Alba Carmona va rebre formació flamenca a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) no diré pas que és la mateixa acadèmia que va formar la Rosalia, la Silvia Pérez Cruz, l’Anna Brenes i tot el planter de flamencs catalans de nova fornada, però ja us ho podeu imaginar. A més, té una dilatada experiència cantant en els tablaos més importants de Barcelona. L’Alba és catalana, de pares malaguenys però nascuda a la ciutat comtal. La seva carrera va agafar embranzida formant part d’un grup femení de flamenc modern prou conegut, Las Migas, al qual va entrar substituint ni més ni menys que a la Sílvia Pérez Cruz. Amb aquesta responsabilitat va venir a actuar al Parc del Pinaret de Cambrils on va causar molt bona impressió per la seva bonica veu, afinació i personalitat; així és com Las Migas han anat forjant la seva reputació de bressol d’estrelles.
Actuar amb aquest grup li va donar molta mobilitat amb actuacions arreu dels Estats Units, Canadà, Jamaica i Cuba, però de llavors ençà, ha anat dosificant la seva vinculació amb el flamenc, ¿No és així, Alba?:
«Doncs sí, ja no m’identifico tant com a cantaora; ho he estat durant molt de temps, ja fa anys, però fixa’t que el meu segon disc en solitari es diu «Cantora» no pas cantaora. El meu estil conserva la tímbrica i l’expressivitat del flamenc, però el llenguatge no està limitat al repertori habitual.»
Aquesta alliberació li dona l’autonomia necessària per a volar sense limitacions i aquí és on entra en escena l’altre membre de la parella.
L’any 2016 és un any important per ambdós, Alba grava el seu segon disc amb Las Migas, i col·labora en el primer treball discogràfic d’en Jesús Guerrero, Calma, aportant la seva veu en un disc d’estil purament flamenc pels quatre costats. Jesús és gadità, criat a la Isla de San Fernando i educat musicalment a Xerès de la Frontera. És un guitarrista excepcional, del milloret d’aquesta generació. Tècnicament brillant i capaç d’insuflar-li vida a l’instrument. Ha treballat amb primeres figures del cant flamenc com ara Carmen Linares, Rocío Márquez, Esperanza Fernández, Marina Heredia, Niña Pastori i és l’acompanyant habitual de Miguel Poveda; amb aquest historial no cal que hi afegeixi res més que recomanar-lo efusivament.
El 2016 també va ser l’any que Alba i Jesús es van casar per una compatibilitat absoluta, artística i humana. Aquesta mena de vincles li encanten al follet de la música perquè és el naixement d’un ensemble que trenca totes les barreres. La música es converteix en un projecte de vida i òbviament aquesta complicitat es nota en el resultat. Quan es van ajuntar es va formar la tempesta perfecta perquè la seva concepció de la música és similar. Tots dos han treballat amb figures del flamenc de primera línia, el coneixen perfectament, però coincideixen a integrar altres gèneres musicals per tal de marxar de l’estereotip del guitarrista acompanyant. És un duet simètric, amb dos protagonistes que es complementen l’un a l’altre.
La nit de Santa Cecília els tindrem al teatre Bartrina per a presentar-nos el seu primer treball conjunt, titulat «Ofrenda», una obra radiant que aplega les qualitats d’ambdós, una guitarra i una veu que s’estimen i festegen dalt l’escenari, és una opció perfecta per la celebració de la Patrona de la Música en una altra nit memorable del Festival Accents.