Aquesta setmana us porto una de les cançons més populars de The Stranglers, «Golden Brown», que segur que molts de vosaltres ja coneixeu, tenint en compte el perfil d’edat dels qui formeu part d’aquest grup de difusió.
The Stranglers és un grup britànic de rock format el 1974 a Guildford (Anglaterra). Inicialment associats al punk, han evolucionat cap a estils més eclèctics i sofisticats, com el new-wave. Destaquen per un so que combina guitarres potents, un baix profund i teclats destacats.
Pocs haurien apostat que una cançó tan peculiar com «Golden Brown», amb ritmes barrocs, un compàs irregular i una lletra enigmàtica, es convertiria en un dels èxits més importants de la banda britànica. Publicada el 1981 a ‘La Folie’, el seu èxit va agafar tothom per sorpresa, inclosa la discogràfica, que els havia pressionat per obtenir resultats comercials. The Stranglers van demostrar que tenen una sorprenent capacitat per reinventar-se.
«Golden Brown» és una de les poques cançons compostes pel teclista i el bateria de la banda, Dave Greenfield i Jet Black. Destaca per la seva combinació de clavecí, baix profund i bateria suau, que crea una atmosfera gairebé hipnòtica. El compàs irregular li confereix un moviment ondulat i elegant, gairebé com un vals. Es diu que aquest ritme està directament inspirat en el clàssic de jazz «Take Five», de Paul Desmond, de l’emblemàtic àlbum ‘Time Out’, de The Dave Brubeck Quartet (1959). Amb el pas del temps, «Golden Brown» s’ha consolidat com un clàssic atemporal, i ha estat versionat per diversos artistes i utilitzat en bandes sonores.
La gran pregunta que envolta «Golden Brown» és: de què parla realment? El cantant i teclista Hugh Cornwell va mantenir sempre una ambigüitat deliberada sobre això. Segons ell, la lletra té un doble significat: fa referència tant a una dona de pell daurada com a l’heroïna. No és estrany que escrivissin aquesta lletra, ja que els membres de The Stranglers, durant els anys setanta i vuitanta, van estar implicats en diversos casos de drogues i altres altercats.
Aquesta doble lectura, sensual i fosca alhora, contribueix a l’encant del tema. La lletra evoca addicció, plaer i somni, i deixa l’oient en un estat de fascinació i incertesa.
A més de «Golden Brown», The Stranglers han reeixit amb altres cançons, com ara «No More Heroes». Tot i els canvis en la formació, la banda continua activa.