L’Aeroport de Reus és una joia territorial estratègica poc aprofitada que reclama una reacció efectiva de les administracions públiques i les institucions socioeconòmiques que hi tenen relació. El trànsit de passatgers de vacances és la seva columna vertebral, però el transport de mercaderies i la desestacionalització són assignatures pendents.
Aquest passat octubre ha donat servei a prop de 150.000 viatgers, gairebé un 15 % més que al mateix mes de l’any passat. I de gener a setembre ja havia crescut un 13 % respecte al 2024 amb 1.181.520 passatgers. Les dades són contundents i confirmen incontestablement que l’aeroport funciona i que té un enorme marge de creixement.
I l’excusa alentidora de la proximitat de l’Aeroport de Barcelona ja no s’aguanta. Només cal observar què passa amb els que estan a l’òrbita de Londres per comprovar que el desllorigador és la voluntat política per apostar per una mobilitat intermodal valenta. Heathrow està a 26 quilòmetres de la City, Gatwick a 45, Luton a 50 i Stansted a 63.
Si l’aeroport barceloní aspira a ser un autèntic hub internacional, ha de comptar amb les instal·lacions reusenques, gironines i les lleidatanes. Apostar per un sistema aeroportuari en xarxa sembla el camí més sòlid. Les recents aliances entre els ports de Barcelona i Tarragona són bon exemple del valor de la suma.
El president del port tarragoní, Santiago Castellà, ha assumit la presidència de l’entitat Barcelona-Catalunya Centre Logístic, que persegueix convertir-se en una plataforma euromediterrània. Han hagut de passar trenta anys des de la creació d’aquesta entitat que fins ara lideraven el port de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona per alçar la mirada i veure el potencial del país més enllà de l’Àrea Metropolitana barcelonina.
És un primer pas significatiu que es reforçaria exponencialment si es fes el mateix amb les infraestructures aeroportuàries catalanes. Enguany ha fet 22 anys del Pacte de la Boella que va impulsar la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus amb l’únic objectiu d’explorar i explotar tot el seu potencial.
Les principals institucions públiques i entitats socioeconòmiques del Camp de Tarragona van signar un acord que va aixecar unes expectatives que a hores d’ara encara queden lluny. La Diputació, els ajuntaments de Reus, Cambrils, Tarragona i Vila-seca, el Port, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls, la Federació d’Hostaleria i Turisme, la Unió de Botiguers de Reus i, més tard, la Generalitat van avalar la Taula.
Però com passa en altres aspectes de la vida, el més rellevant no és qui seu a taula sinó què s’hi serveix. I ara com ara, el menú s’ha limitat, que no és poc, als ajuts per reforçar les línies dels turoperadors. I això no és suficient.
L’anunci del nou pla director de l’Aeroport de Barcelona, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, fet pel president i conseller delegat d’AENA, el català Maurici Lucena, obre una escletxa d’esperança. Aquesta empresa pública és qui gestiona tots els aeroports d’interès general de l’Estat, inclòs el reusenc, i hauria d’alinear-se amb l’esperit i els impulsors de la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus en un moment clau amb la prevista construcció de l’estació ferroviària intermodal a l’aeroport.
No podem esperar més, ni tampoc ens podem equivocar. Ens hi juguem bona part del potencial de creixement i de mobilitat interna i externa de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona.
La història de l’Aeroport de Reus neix de la voluntat de ser. El primer impulsor va ser l’Aeroclub de Reus, que enguany ha complert el seu 90è aniversari. Una colla d’enamorats de l’aviació que, amb un crèdit del desaparegut Banc Hispano Colonial i un ajut de 20.000 pessetes de l’ajuntament republicà de 1934, van iniciar la construcció de la pista el 31 de març de 1936.
Després va venir el cop d’estat franquista, la militarització republicana de les instal·lacions i la Base Aèria de la dictadura com a escola de sotsoficials, però aquesta és una altra història.
Ara mirem el present de l’Aeroport de Reus per encarar el seu futur i volar més alt. L’actual conjuntura política catalana i espanyola ofereix circumstàncies favorables a l’acord entre administracions que hem de saber aprofitar. El teixit socioeconòmic del Camp de Tarragona i la societat en general està disposada a un nou Pacte de la Boella per jugar de debò a la primera divisió, sense sucursalismes.